Si et preguntes en fred per què s’ha oficiat el cerimonial de l’estat de l’autonomia, és ben possible que no trobis cap explicació convincent que el justifiqui. El debat es fa perquè s’ha de fer, i poca cosa més. La immensa majoria de les persones d’aquest país donen l’esquena a la política i té molt mala opinió dels polítics. Aquestes vegues parlamentàries serien perfectament indicades per a restaurar una mica la imatge que es té generalment dels polítics i per a vitalitzar la consideració que ens mereix la política com a sistema general per millorar les coses de les nostres vides.
El debat en qüestió és una oportunitat perquè govern i oposició reflexionin en veu alta i davant la ciutadania sobre les estratègies i les idees que les inspiren. Damunt del paper, idò, el cerimonial tendria un sentit cívic dignificant. Però la realitat és massa caparruda i s’entesta a no deixar-se emmotllar en discursos, en rèpliques o en contrarèpliques. No sabria dir si, en democràcia, s’havia arribat tant com ara, a la nostra regió, a un descrèdit tan aclaparador de la política. Lligada de mans i peus, la credibilitat del PP no presenta indicis de recuperació. Ans al contrari, una certa xuleria –observau-hi encara un component del matisme– plana sobre l’actitud general dels parlamentaris "populars" –de la majoria d’ells–, indicativa, sens dubte, que encara el partit no ha assolit el punt de contrició preceptiu per expiar unes responsabilitats que no es poden transferir en bloc a Jaume Matas i als casos concrets de corrupció.
Jaume Matas era el que era –i no sabem si ha canviat gaire–, però, fos el que fos, no ho era tot sol. Cert que el partit, en aquesta successió ininterrompuda d’afers de corrupció, ha estat penalitzat encara per alguns aspectes concrets, com el pot de colacao, que ha implantat la corrupció, lligada al PP, en l’imaginari popular. S’entén que faci mal plantar cara a aquest panorama des del Parlament, però el PP no n’ha trobat la forma, encara és un animal ferit que envesteix a la humanitat en general. Vull dir que els "populars", en el debat de l’estat de l’autonomia, no han pogut contribuir gens a la millora de la imatge dels polítics ni a la consideració general de la política.
Si la corrupció impedeix l’enlairament del PP, el govern no respon, ni prop fer-s’hi, a les expectatives creades. Què fa aquest govern, a part de les coses que prometé que no faria mai? El perfil baix del seu president determina la baixa intensitat de l’acció política. Que una conselleria o una altra treballin incansablement per millorar les coses no està resultant suficient per canviar la percepció popular d’inactivitat. Se suposa que qualsevol dia sortirà algú i farà aquella hipòcrita pantomima d’autocrítica consistent a culpar-se de no haver sabut transmetre a l’opinió pública el contingut d’una política consistent. Es podrien estalviar aquest lloc comú –en tots els sentits–, perquè finalment només serveix per incrementar la frustració de la gent.
En qualsevol cas, el debat de l’estat de l’autonomia no ha millorat les coses. Els nostres representants s’han mostrat a la ciutadania com els agradaria ser, i la nota mitja ha baixat un parell de punts: perquè la retòrica d’una política que es fa als núvols cau a la terra en forma de pluja de sofre.
