algo de nubes
  • Màx: 26°
  • Mín: 21°
24°

La mort sostenible d'un ciutadà “decent”

Faltava poca estona per la una de la matinada i després d’ingerir una quantitat d’alcohol suficient per inundar el seu corrent sanguini amb 1,8 grams per litre de sang va agafar el Volkswagen Phateon V6 amb tracció total per dirigir-se cap a casa. En aquest estat d’embriaguesa ja havia perdut el control de les facultats superiors, però coneixia bé la carretera, per bé que no era un trajecte que li fes cap gràcia –més aviat l’odiava– perquè quinze anys abans hi havia patit un accident greu del qual havia sortit sa i estalvi.

L’endemà sa mare complia 90 anys i tocava dormir per estar en condicions per a l’aniversari. Tot i que el màxim de velocitat permesa era de 70 km/h en aquell tram, ell va decidir avançar a 142 quilòmetres per hora. Va perdre el control, va envestir contra un mur de formigó i va volcar, cosa que li produí lesions molt greus al cap, al coll i al pit, li fracturà la columna vertebral i li semiamputà una mà. Lesions que li causaren la mort. Anava sol i ningú més no va prendre mal. Fins i tot és possible que l’apatia provocada per la important intoxicació alcohòlica esmorteís el dolor final. Amb aquesta notícia s’alçava sa mare, que havia estat mestra i que havia format part de la Lliga de Joves Alemanyes del partit nazi, el dia que havia de celebrar la seva novena dècada de vida.

El seu fill, de 58 anys, s’havia matat completament torrat i al volant del seu cotxe oficial, després de donar vacances al seu xofer per al cap de setmana. D’ella i del seu pare, un sabater que havia militat en les Joventuts Hitlerianes i en la SA, havia heretat l’afició per la ideologia nazi, que no havia amagat mai. De fet, en algun homenatge als veterans de guerra alemanys amb oficials de les SS inclosos, s’hi havia referit com a "gent decent, gent de carácter que té el coratge de les seves conviccions".

Aquest gran defensor de la "decència" del nazisme era, òbviament, un gran defensor de la negació de l’existència dels camps d’extermini. No és correcte celebrar la mort de ningú, encara que aquest algú tingui la fredor de negar l’holocaust, la mort de milions i milions de persones, i no ho faré, però personatges com Jörg Haider fan menys mal al cel que a la terra. No tinc cap dubte que al paradís tindrà espai per córrer quadriplicant la velocitat permesa, per beure tant com voldrà i fins i tot és possible que sigui beneït per algun representant de l’estat vaticà que en vida ja havia beneït el Tercer Reich, entre d’altres representants de la "decència".

Déu ens guard de desitjar-los cap mal, però ara que fins i tot grans empreses d’energies clàssiques gosen apel·lar a la revolucionària utopia de proposar-nos que ens atrevim a inventar el futur, convindreu amb mi que el món és i hagués estat més sostenible amb algunes absències. Al cel siguin.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per JAUME DAM, fa mes de 13 anys
AMEN. Enhorabona.
Hi estic d´acord.
Valoració:0menosmas
Per Roberto, fa mes de 13 anys
No te tallis un pèl. Personatges així no mereixen cap respecte.
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente