Proposam per aquest cap de setmana un interessant recorregut que enllaça els pobles de Sencelles i Lloret, a través dels llogarets de Cascanar i Ruberts. Es tracta d’un itinerari força interessant des del punt de vista paisatgístic, històric i sobretot arquitectònic. El ferm es troba completament asfaltat. Només cal anar especialment en compte en el moment de travessar la carretera vella de Sineu.
L’itinerari arrenca al carrer del Papa, que s’ubica al final del carrer des Rafal. Tot d’una deixam enrere el nucli urbà i entram dins un ambient rural. El camí força atractiu aviat començarà a perfilar constants revoltets. Deixarem la finca de Son Calossa i a la dreta s’Estany Petit i s’Estany Gran. El camí dibuixa un fort revolt a la dreta i tot seguit un altre cap a l’esquerra. Ara ens sortirà un camí a la dreta que obviarem i continuarem recte. Immediatament votarem cap a l’esquerra flanquejant un gran nombre de petites finques.
Deixarem a l’esquerra el jaciment del cementiri des Moros i sa Filieta, mentre que a l’altra banda s’estén el pinar des Vicari Aldi. Aviat deixarem de banda la possessió des Campàs i en pocs minuts assolirem el llogaret de Cascanar, una de les joies rurals del Pla de Mallorca. En el segle XVI el districte de Cascanar ocupava una àrea, gairebé quadrada, d’uns 5 km2, limitada pel sud amb el camí de Palma a Sineu, a l’oest pel pla de Laiar, al nord pels Turons de Sencelles i a l’est pel torrent de Pina. L’etimologia és incerta, possiblement procedent de l’àrab. Compta a més amb nombrosos jaciments arqueològics, entre els quals destaquen les coves de Can Garau i el cementiri des Moros. Durant l’ocupació islàmica va pertànyer a Qanarussa.
En el Repartiment tocà al vescomte de Bearn, Gastó de Montcada. Aviat Cascanar fou adscrit a Sencelles. El 1860 hi havia 66 cases. A final de la dècada dels vuitanta del segle XX hi havia dues vaqueries actives, amb 110 caps. Des d’aquesta època, la seva condició de llogaret dotat d’una arquitectura tradicional i popular, molt genuïna, ha esdevingut un indret cobdiciat com a segona residència o com a primer habitatge de població estrangera. Actualment té una població aproximada d’uns 30 habitants.
Reprenem la marxa travessant la carretera PM-314, de Sencelles a Ruberts, i seguim pel camí dels Horts, que tot d’una descendeix suaument entre un entorn arbrat. Aviat el paisatge es torna a obrir, mostrant un paisatge rural d’altíssima qualitat. Poc més endavant, ens trobarem davant una important cruïlla: a l’esquerra el camí de Montuïri, recte el camí de Son Vispó i a la dreta el camí de Ruberts. Si ens fixam, sobre el mur de l’esquerra hi podrem veure una pedra calcària amb la inscripció "Sansellas. 1863". Continuam aquí a la dreta en direcció sud per anar a cap a Ruberts.
El tram de camí, ara força estret, és molt bell. Deixa a l’esquerra les cases de Can Bassa i Cas Frares. Finalment surt a la carretera vella de Sineu, la qual haurem de travessar amb molta cura. Al davant arrenca el curt tram que ens durà fins al llogaret de Ruberts.
El nom de Ruberts prové molt probablement d’un personatge de la família Roberts o Ruberts, de Tarragona, que participà en la conquesta de 1229, i en el repartiment li pertocaren tres alqueries veïnes de Pina i tres alqueries del terme de Sineu. Amb el temps, la possessió més important de la contrada fou l’actual Son Jordà, ja documentada amb aquest nom en el segle XVI; hi treballaven molts de jornalers, tant de la contrada com de fora. El 1578 a Ruberts hi havia quatre possessions, conegudes totes amb el mateix nom del llogaret. L’any 1860 hi vivien 159 habitants, repartits en 31 cases. El 1960, just abans de l’abandonament generalitzat, hi residien 122 persones. Segons dades de 1991, el formen 29 cases, amb 28 habitants censats.
Son Jordà apareix documentada l’any 1578, amb el nom de los Ruberts; aleshores era de Joanot Jordà, de la família del qual la finca prengué el nom definitiu, i es valorà en 2.200 £. En el cadastre de 1694 era propietat de Francesc Antic i es valorà en 4.300 £. L’any 1859 apareix la possessió a nom de Jaume Sard, amb una superfície de 47 quarterades. Fins fa poc temps, la finca era de la família Perelló Oliver. L’any 1994 les cases es convertiren en local d’agroturisme.
Continuam pel camí de Ruberts, ara en direcció llevant, deixant de banda un bon nombre de semeters i camps de seca. Deixarem de banda les propietats des Rafalet, Cas Julians, Son Ramon i es Pujol. A partir d’aquí entrarem dins ses Comunes, indret que coincideix també amb la partió amb Lloret.
En pocs minuts, i després d’incorporar-nos a un altre camí, assolirem el nucli de Lloret, on finirem la ruta.
