Sabem, perquè ho ha reconegut el Sindicat Mèdic, que la proposta de la Conselleria de Salut representava incrementar 8.250.000 euros la partida retributiva inicial. Dit així, aquesta xifra no és res, ni poc ni massa, ni un esforç ni la xocolata del lloro. Però, si la comparam amb el total del demandat per aquest sindicat (12 milions), representa gairebé el 70% de les seves demandes. No acceptar aquest percentatge suposa no voler guanyar una negociació sinó intentar humiliar l'altra banda o, simplement, ni una cosa ni l'altra i només cerquen emputar la convivència fins al punt que la gent visualitzi que quan governava la dreta això no passava. I és cert, quan els seus comandaven les hores de guàrdia no s'incrementaren, ni prop fer-s'hi, el gairebé 30% que ara se'ls hi ofereix i rebutgen i no per això feren cap intent de pressió amb la ciutadania d'hostatges. Ho repetiré una altra vegada: reivindicar el pas a funcionari del personal interí per reial decret és manifestament il·legal però, sobretot, un greuge a la resta de treballadors de la funció pública. Potser això és el que cerquen, amb la seva política de ser l'ariet del PP en una legislatura que hotelers i constructors no estan per fer la feina bruta a la dreta; la que feren de gust a l'anterior del Pacte de Progrés.
Si és així, s'ha de reconèixer que els hi funciona. Ahir mateix, els cinc sindicats que representen els funcionaris de la Comunitat, registraren les seves demandes conjuntes en el Govern. Desconec el contingut complert del plec però sense ni llegir-ho s'ha de reconèixer que sorgeix de la mateixa caixa de trons que ha obert el corporatiu Sindicat Mèdic. Si a ells el govern del fugat Matas els concedí, per exemple, la possibilitat de cobrar el complement d'exclusivitat i treballar pluriempleats a la sanitat privada a la vegada, i els actuals administradors ja els han ofert sucosos increments en una sèrie d'apartats de la nòmina sense que s'hi albiri cap compromís de millora de la productivitat, cap oferta per emprendre la necessària racionalització de recursos (basta veure com defensen privilegis personals en el cas de les manifestacions contra la conversió de l'Hospital General en centre sociosanitari), no és estrany que la resta de treballadors de la mateixa administració surtin al darrere en demanda de millores.
Ningú no vol saber que aquesta comunitat està en nombres vermells, que els superiors de «vidals, desantos i cia» deixaren el calaix buit i endeutat a llarg termini i que la desacceleració del sector de la construcció redueix significativament els ingressos públics. Podem mirar a altra banda i dir que aquest és un problema del conseller Manera i que ningú no l'obligà a acceptar el càrrec. Però la realitat és caparruda i, com sempre passa, a un ca magre, tot són puces. Les gadelles dels metges, les paparres dels corruptes i les puces que ara han vist l'oportunitat de dir la seva, amenacen una comunitat que, sense aviciar-los massa, no ha tractat malament els seus servidors públics. No tothom estaria d'acord amb dir el contrari -que els servidors públics no ens han tractat malament, als ciutadans- especialment després de veure amb quina impudícia es convoquen vagues.
ferranaguilo@ono.com
