Amb relació al conflicte sorgit a l'Institut Politècnic sobre les presumptes amenaces de mort que va denunciar haver rebut una alumna de l'Institut i la conseqüent sortida a diversos diaris, entre ells el Diari de Balears, el Claustre del Professorat del Centre ha sortit en defensa de la seva actuació, dient que els diaris havien dit mentides i que no era cert el que s'havia contat. Només volia explicar que fets com aquest són vera que posen en qüestió l'actuació de qualsevol escola, i que avui hi ha una tendència a qüestionar més l'ensenyament si es desenvolupa en el sector públic, per allò de deixar clar que en el sector privat concertat tot es fa bé i si hi ha alguna cosa que es fa malament és a l'escola pública. Tothom està al corrent del fet del fracàs escolar i de l'abandonament abans d'hora, de no haver superat la mitjana a l'Informe Pisa, etc. I s'acusa el Govern, si és d'esquerres, el sistema educatiu i l'escola pública. Per a la majoria el fracàs és d'aquest sector educatiu. Ningú no vol saber, ni vol esbrinar, que s'ha estudiat a fons l'Informe Pisa i s'ha comprovat que quan es comparava l'escola pública amb la privada concertada, centres que tenguessin un mateix tipus d'alumnat que provingués de les mateixes capes socials, l'escola pública superava la concertada; pareix esser que això interessa poca gent. Es comença atacant l'escola pública per desacreditar-la i després se cerquen solucions de privatització, per exemple, dotar l'escola de directors similars al de la concertada i que el director pugui escollir el professorat, intentant deixar en mans dels ajuntaments l'educació infantil de 0 a 3 anys i aquests la passen a empreses que per començar no exigeixen titulació adequada i paguen malament, que les carreres s'hagin d'acabar o perfeccionar amb màsters que no estan a l'abast de tothom, etc. Aquesta és una de les raons que pot fer que la sensibilitat del professorat digui prou quan s'adona que un problema que l'escola intentava solucionar era escampat a tots els vents i que podia semblar que el centre no havia fet res, que havia actuat amb negligència. He de dir que vaig anar llegint les informacions del Diari de Balears i crec que es varen realitzar amb professionalitat, que va explicar el que sabia i que no va mentir, però segurament la informació que va donar no era tota la que existia, que l'Institut tenia informació de primera mà que també era molt vàlida. Crec que el Diari de Balears no és dels diaris que s'han sumat a col·laborar en el desprestigi de l'ensenyament públic i crec que en aquest cas es va poder perdre tant perquè el diari no va demanar explicacions al centre, perquè l'escola no va contestar amb rapidesa, encara que ho va fer més endavant, com perquè la família no va col·laborar suficientment amb l'escola, o no es va fiar. Podria ser que l'al·lota en qüestió no hagués confiat suficientment en el seu tutor o tutora i que la família no hagués acudit convenientment a l'equip directiu quan corresponia, abans de fer intervenir la Policia. Com he dit en el títol, passaven coses d'aquest tipus en altres temps i no passava res, i crec que ara també en passen i la vida segueix. Només contaré tres anècdotes curtes: la primera va ocórrer fa cinquanta-un anys, un professor va tenir un problema de disciplina amb un alumne d'uns setze anys, el professor li va pegar una galtada i l'alumne li va tornar la bufetada; se'n varen pegar unes quantes i no record què va passar més, però l'alumne que feia el darrer curs, va acabar els estudis i no se'n va parlar mai més. La segona va passar fa uns trenta-cinc anys i me la contà un mestre que va veure com dos joves, un d'uns setze anys i un altre d'uns dotze, es bufetejaven a la voravia d'un carrer, el mestre va acudir ràpidament a separar-los per protegir el més petit i aquest quasi li pega perquè s'havia posat pel mig i li va dir que ell volia solucionar els seus problemes sense ajuda de cap adult. Aquest mestre va dir que això l'havia afectat fins i tot en les baralles que se solen fer als patis de les escoles. La darrera anècdota em va passar a mi fa uns vint-i-cinc anys. Vaig descobrir que un alumne duia un ganivet i el varen acusar, vaig obligar-lo a entregar la perillosa arma que no em constava que hagués usat mai i encara la tenc. Ho dic perquè el fet que un alumne porti algun ganivet no significa que vagi a usar-lo i el professorat ignora que el dugui. Si a més, no treballa unida tota la comunitat educativa, alumnat, mares, pares i professorat no es resoldran els conflictes que es van reproduint a l'escola i que ja succeïen fa molts d'anys.