Dijous, 3.- En realitat, no hi ha cap raó objectiva per pensar que a un dia dolent no el seguirà un de pitjor. La seqüència és aleatòria, només sotmesa a la imprecisió de l'atzar. Tanmateix, bo, dolent o pitjor són, a més de percepcions subjectives, estats cíclics de durada irregular, i indeterminada, no subjectes a la intervenció de la voluntat. Sempre ens queda el conhort de culpar les fases de la lluna, o la influència de les marees inexistents, o el temps en abstracte que s'acosta rúfol de nord, del nostre desajust hormonal, del nostre mal humor sense causa aparent, de la nostra immerescuda dissort. D'igual manera que algú ens pensava, i encara ens pensen des del silenci molts dels seus hereus, més enllà de la nostra por, algú, en algun indret no gens allunyat de la nostra vida social o laboral, segurament ens pensa, amb malicioses intencions, més enllà del nostre benestar, de la nostra pau, mentre nosaltres vivim acomodats en la ignorància, que és el bressol on la felicitat, o quelcom semblant, s'arrauleix i concilia el so. Avui ha estat dia d'enutjoses gestions administratives relacionades amb la renovació de documents d'identificació personal, gestions, més que útils o necessàries, obligatòries. Un matí del tot perdut. El sistema funciona amb la injusta precisió d'un rellotge de sol els dies ennigulats: per tal que uns guanyin, han de perdre en igual mesura uns altres. Els funcionaris no són pas rucs o desatents, com eren d'antic els de plaça fixa per coixesa de guerra o servei incondicional a la traïció, però afegeixen a la lentitud que el destí burocràtic els exigeix, una periòdica, injustificada, llarga absència del seu lloc de treball, absències que juntes alenteixen la tramitació de les cèdules oficials. Un cafè amb llet en un bar prop de l'edifici de la policia alleuja l'espera, fa més suportable el tedi del racionament numèric. Allí s'hi veuen policies d'ambdós sexes, d'uniforme o d'incògnit: vestits de paisà amb robes no gens discretes: els delata, això no obstant, l'actitud, un punt insolent i fatxenda, i la lluentor de les manilles que mostren subjectes sota el jersei. Periòdicament, des d'un aparell de comunicacions que porten travat a la corretja, sobre el maluc, una veu llunyana, que procedeix de la ultratomba del vici, anuncia de cap de nas la detenció d'un malfactor. Si hom es fixa, amb atenció, en el personal habitual de l'establiment descobreix un estat de coses paral·lel a la realitat aprehensible, no només per l'absència de membres invisibles del grup especial i la presència d'inspectors de la secreta recolzats al tasser, sinó per altres indicis i detalls que podrien passar inadvertits a un observador poc atent: per exemple: el proveïdor de verdures va, de cintura avall, camuflat d'enciam: porta pantalons de campanya de l'exèrcit de terra espanyol de la lleva del setanta-cinc, i el venedor de cupons no du ulleres de vidres obscurs, ans retrovisors cromats per vigilar i prevenir atacs per la reraguarda. El cambrer, de bigotis postís i cutis ratat de la pigota, és un confident a sou que xiuxiueja informació reservada a cau d'orella del comissari i, en fi, el repartidor de cafè desprèn un intens aroma torrefacte per tal d'evitar l'olfacte dels cans ensinistrats en l'ofici d'ensumar droga. Hom pot adonar-se que en aquest local d'aparença corrent tot és sospitós de no ser el que sembla ser. Ningú no podria distingir el delinqüent del perseguidor en un ambient tan indistint i ple de fum. Després d'observar clima tan confús, ignor la categoria criminal a la qual jo mateix pertany, ni quina serà la sentència del funcionari quan vegi l'aspecte de poc fiar de les fotos de carnet amb les quals el fotògraf sense motiu m'ha castigat.
Dissabte, 5.- Orhan Pamuk, escriptor turc de vocació otomana, premi Nòbel de literatura per circumstàncies que encara no han estat del tot aclarides, d'entre les quals circumstàncies no hauríem de descartar, tot i concedir que la incompetència dels jurats sol ser consistent, les compensacions diplomàtiques que el govern suec posa al servei dels seus interessos comercials arreu del món, Pamuk és, doncs, l'autor d'unes singulars memòries titulades Istambul, la ciutat on va néixer i viu, a la riba del Bòsfor. En un dels capítols confessa, i cito ara mateix de memòria, que «el primer que vaig aprendre a l'escola va ser que hi havia persones imbècils, i el segon que n'hi havia que eren més imbècils encara», un descobriment precoç que, segurament, li ha estalviat no poques decepcions. Per a tots aquells que som d'aprenentatge lent, el desconeixement d'un diagnòstic tan encertat i precís ha estat la causa de no pocs desenganys. Hem enriquit, però, el nostre coneixement tardà amb noves consideracions: que els imbècils són compactes, com les roques, puix que no tenen fissures que deixin passar la lucidesa, que mai no descansen de tan feixuga càrrega, que ignoren la seva pròpia dolença, que són impermeables al raonament i que tot plegat no és obstacle perquè prosperin dins qualsevol dels àmbits professionals de la vida humana.
