La setmana passada vaig escriure un article en què volia donar compte d'un viatge que havia fet a Roma i, per descomptat a Sant Pere del Vaticà. En l'esmentat article deia que quan algú torna de Roma la primera pregunta que li fan és a veure si Roma li ha agradat, i no ho fan en un to neutre, sinó en una mena d'imperatiu que ve a dir «a veure si seràs tan ase que diràs que no».
Per això, perquè no volia que em prenguessin per ase i tampoc volia dir mentides i afirmar que Roma m'embadalia, vaig optar per cercar alguns subterfugis per no contestar i fer volar coloms. Dissabte passat vaig voler explicar com vaig intentar fugir de la maleïda i comprometedora pregunta: t'ha agradat Roma? Quan torn a considerar les meves respostes sobre si Roma m'havia agradat o no i com de poc convençuts quedaren els meus interlocutors, no puc estar de pensar que encara havia d'haver donat una altra d'excusa. Aquesta resposta que malauradament no vaig donar i que m'hagués servit d'escapatatòria ha estat suggerida pel record d'un acudit, que a mi en fou contat com una anècdota vertadera i és que, a un mallorquí, li demanen : «La teva dona està bona?» I el que ha estat preguntat ho pensa un mica, mou el cap i diu: «Bona, en relació a qui?».
Així havia d'haver contestat jo a la pregunta i dir: «Roma, en relació a quina ciutat?» No ho vaig fer i ara no em queda altre remei que ser concret en la meva resposta. Hi ha quatre coses de Roma que m'agradaren d'allò més. La primera probablement el retrat d'Innocenci X, que realitzà Velázquez l'any 1649 i que ara guarda la pinacoteca Doria Panfili Aquesta família, Doria Panfili, fou de les més poderoses de Roma en el seu temps. És una llàstima que aquesta pinacoteca que posseeix quadres com el de Velázquez i un altre també fantàstic de Rafael tingui tan poc visitada.
N'hi ha que prefereixen, ai Déu meu, les catacumbes.
El quadre de Velázquez del qual n'ha fet una sèrie de magnífiques i brutals reinterpretacion el gran Francis Bacon, presenta, al meu entendre, una peculiaritat i és que a tots el retrats de papes que jo he vist he cregut percebre una mena de tremolor a la mà del pintor, perquè pintar un papa -m'imagin- no era qüestió de berbes, però en el quadre de Velázquez les coses estan invertides: és al papa el que té una cara com a tremolosa i Velázquez, supòs, una mà ferma, segura i vigorosa. És molt probable que Innocenci estàs vertaderament atemorit perquè un observador extraordinari com era el sevillà no endevinàs exactament així com era. Diuen que, quan mostraren el quadre acabat al papa, aquest donà signes del desgrat i comentà: «Tropo vero», és a dir, «Massa real». La segona cosa que em va agradar fou La Pietat de Miquel Àngel. La meva intel·ligència no fou capaç d'imaginar per què Buonaroti féu la verge Maria més jove que Jesucrist. El baldaquí de Sant Pere de Bernini és la tercera obra que em va agradar molt de Roma. Bernini rebé la comanda de realitzar el baldaquí el 1623. Està formant per quatre columnes salomòniques que tenen, al meu parer, tot l'aire, la gràcia, el moviment que no tenen les altres escultures vaticanes. Bernini, per realitzar el baldaquí, agafà bronze del pesat Panteó al que no dubtà fer malbé. La quarta meravella foren el jardins de Villa Borghese, ara que a cauda dels líquens i la primavera els arbres tenen un tronc d'un verd tendre que no havia vist mai. A l'interior del parc hi ha un palauet -el Museu d'Art Modern i Contemporani- amb obres de Miró, Monet, Martini, Cezanne, Lucio Fontana, Modigliani etc., que a mi, em serviren per desembafar-me de les moltes escultures sense gràcia, de monuments funeraris, d'esglésies recarregades i obscures, d'angelets, serafins, tiares, plecs i més plecs de roba, i de pintures al fresc que semblen més pròpies per decorar un gimnàs, per no dir una altra cosa, que no un capella, on se suposa que hi ha d'haver molt de recolliment i de devoció
Supòs que després del que he dit no caldrà que faci una declaració explícita sobre si Roma m'agrada o no. Utilitzaré la resposta de l'home del que he parlat al principi, ja que si algú vol saber si Roma m'agrada o no, m'haurà de dir, primer, en relació a quina ciutat.
P.S: Com podeu deduir no som molt partidari de les pedres velles ni del turisme arqueològic: em falta imaginació. Tanmateix, vaig visitar el foro, el coliseu i altres vestigis de la cultura romana i vaig comprovar, una vegada més, que la millor obra romana amb molta diferència no es troba a Roma. No, no: es troba a Segòvia.
