algo de nubes
  • Màx: 28°
  • Mín: 22°
28°

El debat i la suor

Si per alguna cosa serveixen els debats polítics televisius és per posar el termòmetre ideològic al seu públic, que com era d'esperar ha estat multitudinari després de quinze anys sense un enfrontament d'aquestes característiques. Després del cara a cara entre els dos candidats a la presidència del Govern de l'Estat ha quedat clar que és indiferent quin dels dos tingui més bones idees, caràcter, vèrbola o empenta, perquè tanmateix tot està prefixat, com si els resultats fossin quelcom a part de la contesa que acaba de celebrar-se. Independentment de quin dels dos sigui 'el guanyador', no hi ha res clar, perquè entre els fets i la interpretació sempre s'interposa la ideologia. Els del PP no canviaran el vot després que es faci evident la manca d'idees del seu candidat, el seu ofuscament catastrofista i la seva amistat amb els tòpics més rebregats de la dreta cavernícola; com els del PSOE, que semblen embruixats per les celles hirsutes de Zapatero, sense que la seva devoció els deixi separar-se del missatge (ple de xifres i promeses) i veure que per al trencaclosques d'aquesta Espanya fa falta més talent polític i més amplitud intel·lectual. Després del debat entre Solbes i Pizarro es va veure que el buròcrata té més perspicàcia que el tauró de les finances, a qui se li veu el llautó cada cop que obre la boca. Ara, però, toca deixar morir els fets perquè visquin les interpretacions; d'aquí a uns dies, tot just quan es compleixi una setmana de l'encontre, serà quan es veurà de veres qui ha guanyat el debat. Això serà quan una visió s'imposi sobre l'altra; i això depèn del talent dels ideòlegs, dels periodistes, i d'altres malabaristes de la interpretació. Del que hagi passat 'realment' ningú en tindrà vertadera notícia. Si jo us dic que tot el que vaig veure i sentir és la grisor i mediocritat política de sempre, acompanyada d'un formalisme carrincló, insípid i sense grandesa, no és per imposar cap lectura, sinó perquè em sembla que cap dels dos candidats mereix ni una gota de suor hermenèutica.

Melcior Comes, escriptor

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.