Introduir-nos en la geografia de la soletat pot semblar un tòpic d'allò més banal i insubstancial. Malgrat l'aparença de frase feta, no és exactament així. Alberto Manguel escriu «amb la temeritat de la joventut, mentre els meus amics somiaven amb fets heroics en el camp de l'enginyeria o del dret, les finances o la política nacional, ja somiava ser bibliotecari». La biblioteca és, de fet, un dels grans tallers on s'aprèn a viure, a ser persona i a observar de veritat, allò que la majoria pensa que pertany únicament al món de les idees. En un altre sentit, segurament més literal, l'intel·lectual recuperat Baltasar Champseur afirmava el 1917: «Quan s'està sol és quan menys s'està sol. Qui fuig de la soletat és perquè té l'ànima buida [?] Ells, els solitaris, els silenciosos, els meditabunds, són els vidents sagrats que apunten a cada home i a cada poble el raig de llum de la seva futura redempció». Algun dia comentarem de forma exhaustiva aquest llibre extraordinari que acaba de publicar Cristina Martí Úbeda. Una obra fresca i primarenca d'una pedagoga jove que ens presenta un pensador, un solitari, un intel·lectual compromès a favor de la modernitat i del socialisme. Un llibre que ens presenta la trajectòria mallorquina de Baltasar Champseur, un personatge amb un recorregut singular, entre Canàries i Mallorca, entre l'ensenyament formal i l'educació social, entre l'aula i el centre obrer, entre el periodisme i l'assaig polític. La nostra terra no n'està molt sobrera, de vidents sagrats laicistes amb una trajectòria tan polièdrica cívicament i políticament com ara Champseur. El seu mèrit, tanmateix, és versemblant al dels grans personatges de la història, entenent per grans aquells que han restat immortalitzats per la seva obra i pel seu tarannà, per una vida coherent entre allò que fan i allò que diuen, especialment perquè tot allò que expressen està imaginat i pensat en clau d'immortalitat, des de la soletat, des de la perspectiva de qui no ha cercat el reconeixement immediat fàcil i superficial, sinó apuntant en la redempció de les generacions futures.