La ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, ha comès una de les ofenses més cruels cap als mallorquins, com poques vegades s'ha vist per part d'un alt càrrec de Madrid envers allò que ells consideren islas adyacentes. Narbona ha decretat que els illencs no tenen legitimitat per defensar el seu litoral. Considera, la ministra, que els 32 denunciants de la piscina que gestiona el periodista Pedro J. Ramírez a la Costa dels Pins no poden exigir-li que anul·li la privatització de fet del domini públic. Així mateix, la ministra, en una resolució que ultrapassa l'absurd jurídic, defensa que qualsevol fet il·legal que es produeixi a les costes balears "i espanyoles per extensió" només podrà ser atès si la denúncia prové de qualque perjudicat. És a dir, Narbona redueix a l'àmbit privat els litigis a la costa, la qual cosa suposa una burla frontal de la normativa vigent i un insult a tots els habitants de l'Arxipèlag.

Resulta sorprenent que aquesta mesura provingui d'una ministra socialista que aquests darrers quatre anys s'ha omplert la boca d'ecologisme però que, a l'hora de la veritat, s'arrufa i acovarda davant la pressió dels poderosos de Madrid. Tanmateix, la seva decisió és encara més absurda perquè implica que totes les associacions, plataformes i partits polítics que lluiten per la defensa del medi ambient tampoc no estan legitimats per exigir res. Què hauria estat de la Dragonera, de cala Mondragó, de les Covetes, de la punta de n'Amer, del Trenc o la Canova sense la mobilització ciutadana?

La ministra obre les portes a la privatització del domini públic i ho fa a preu de patató. Tanta irresponsabilitat és grotesca quan el seu líder i president pregona als mítings electorals que ell no es doblega davant ningú. Quina farsa. Quins farsants.