Segons dades de l'agència d'enquestes i estadístiques, Cultura& Emprenyadura, Dona Maria Antònia Munar s'ha fotografiat 10.428 vegades al costat d'un Miró; 8.735, d'un Ramis; 5.417, d'un Rusiñol; 5.200, d'un Anglada; 4.012, d'un Barceló; 3.500, d'un Canet; i així, fins a un total de 60.000 vegades si també tenim en compte la foto que va fer-se amb un dibuix d'oliveres, emmarcat en daurat, que va pintar Sor Joana Alemany amb motiu de les festes patronals d'un poble de muntanya. Jaume Matas, tot i que d'ençà de la batculada electoral ha perdut el gust per la pintura, pot exhibir unes estadístiques enlluernadores. S'ha fotografiat 10.300 vegades al costat d'un Miró; 5.210, d'un Ramis; 5.150, d'un Anglada; 3.900, d'un Barceló; i 2.150, d'un Canet. Les seves fotografies al costat de teles pintades, sumen 56.800, la qual cosa suposa una xifra força important des del moment que porta gairebé vuit mesos sense veure altre quadre que no sigui el de la bicicleta quan practica el Mountain Bike. Francesc Antich també pot vanagloriar-se d'una relació important amb la pintura, encara que intermitent (estant a Madrid va comprovar que tot cau esquerra mà, sobretot els museus), encara que no arriba a les xifres glorioses de les dues personalitats acabades d'esmentar. Fet i fet, la dreta balear té una relació de compromís, amb l'art, força més ferma que l'esquerra, sempre que facem l'excepció de Gabriel Cañellas. El líder conservador s'ha fotografiat dues vegades al costat d'un quadre. Una d'elles va ésser al costat d'un Miró, naturalment. I l'altre, sostenint en les mans una natura morta -amb una llonganissa, una llebre escorxada, dues pomes del ciri- que, tot i que semblava real, no li va fer el mateix goig que li hauria produït un present de matances. Però parlàvem d'Antich. El president s'ha fotografiat 7.100 vegades al costat d'un Miró; 4.050, d'un Rusiñol; 3.200, d'un Anglada; 2.425, d'un Barceló; i 800, d'un Ramis. Les xifres pugen de manera espectacular, si ens fixem en Dolça Mulet. S'ha retratat 9.822 vegades davant d'un Miró; 8.150, d'un Coll Bardolet; 7.301, d'un Barceló; 5.150, d'un Canet; i 4.200, d'un Carbonero. També s'enfilen les xifres de Catalina Cirer. S'ha fotografiat 8.124 vegades al costat d'un Miró; 6.822, d'un Ramis; 2.850, d'un Fornés; i 1.423, d'un Nofre Prohens. L'àlbum de María José Frau és pràcticament idèntic al seu. És evident que sa nina, essent regidora, s'aferrava a les faldes de l'exbatllessa i no se'n separava ni en els actes oficials. Tanmateix, s'ha fotografiat 426 vegades al costat d'un Basilio Escudero, cosa que Cirer únicament ha fet en 122 ocasions. Altres personalitats de la política com són ara Madame Rosa, Francisco Jesús Fiol, o Joan Fageda, han sortit retratats més vegades al costat d'un quadre que de la seva parella (i ho dic sense ànim de suscitar gelosies de matrimoni). Aina Calvo o Nanda Ramon també comencen a relacionar-se amb la pintura. És evident que fins fa ben poc en tenien prou amb el calendari dels bombers per a assaciar-se d'art. Ara, en canvi, volen recuperar el temps perdut. De manera que tan aviat com veuen un quadre a la paret, s'hi planten davant i allà les teniu de faristol, rosegant cacauets, amb més nervis que gana, fins que veuen arribar els fotògrafs de premsa. La classe política balear estima l'art, cosa que suposa, per a nosaltres, els ciutadans, un orgull que no és de dir. Sobretot en assabentar-nos que Frau Merkel desconeix Miquel Barceló. Sant Déu, quina relliscada, la de la cancellera! Els nostres responsables de la cosa pública -sovint tan criticats; a vegades, injustament-, mai no poden ficar els peus a la galleda d'una manera tan clamorosa. Tocant a qüestions d'art són uns setciències. Per força. Han tingut més contacte amb la pintura que la brotxa de n'Hernández.