Després de tres dies de fer una missa d'esquena als fidels a la Capella Sixtina, el Papa Benet XVI va haver de posposar la seva visita a la Universitat La Sapienza, de Roma, la més gran d'Itàlia, per mor de la protesta d'estudiants i professors en contra de la seva presència. «Papa non habemus», portava escrit una pancarta. I segons informen els mitjans de comunicació, els docents i discents, discrepants, el consideren una persona «obscurantista i un dels que a 1990 deia que el procés de l'Església contra Galileu va ser raonable i just». Altrament, també Benet XVI va poder comprovar que hi havia estudiants que l'aplaudien i va rebre el suport de les Institucions italianes.
Hem de recordar que el 1981 Joan Pau II va endegar una comissió interdisciplinària (formada per teòlegs, científics i historiadors) per examinar a fons les circumstàncies de la condemna, per part del Sant Ofici romà (1633), de les teories de l'astrònom italià. Després d'onze anys de feina, la comissió pontifícia dictaminà que els implicats en el judici (els jutges), de bona fe, cregueren que l'adopció de la revolució copernicana minava la tradició catòlica. I aquest error de judici els conduí a prendre mesures disciplinàries contra Galileu. Segons el discurs del cardenal Paul Poupard, coordinador dels treballs, quan presentà les conclusions davant el Papa, «l'objectiu dels grups de treballs era respondre a les expectatives del món de la ciència i la cultura, pel que respecta a la qüestió Galileu, repensar de nou la qüestió i reconèixer lleialment, segons l'esperit del Concili Ecumènic Vaticà II, els errors i els encerts...». Aquestes conclusions es feren públiques l'octubre de 1992.
Al llarg dels temps, el cas de Galileu s'ha convertit en un dels símbols universals de la controvèrsia creences/ciència, en una espècie de mite. Galileu fou un dels que va ajudar a obrir el camí a la ciència moderna, quan va assegurar que els fenòmens materials obeeixen a lleis ben definides i que l'objecte dels científics és descobrir-les, mitjançant observacions acurades i experiments controlats. En certa mesura, va separar la ciència de la filosofia. L'objectiu de la ciència no serà recercar el perquè, filosòfic, sinó el com, dels fenòmens naturals.
Ens trobam així, avui, davant la situació que una opinió de Ratzinger, l'any 1992, reaccionària, o sigui, aferrada a la tradició, passa factura a un Papa d'avui, Benet XVI, per les seves anteriors opinions. És una situació justa? Sabem si manté, avui, Benet XVI, encara la mateixa opinió que Ratzinger el 1992? O, contràriament, saben si l'ha refermada i, així, també, està en contra de l'opinió d'un altre Papa, Joan Pau II, també infal·lible, com ell, el qual opinava que «va ser un malentès que pertany al passat»? Segurament, algun coneixedor del vaticanisme ens suggeriria que, per ara, la doctrina oficial és la de Joan Pau II, perquè no s'ha mudat. Però, potser la resposta est>à en una part del discurs que havia de dir el Papa a la universitat, que la seva missió «no és imposar la fe als altres d'una forma autoritària, sinó mantenir desperta la sensibilitat envers la veritat»; això sí, emperò, sense entrar en «la veritat» del cas Galileu.
Valentí Valenciano, professor
