Els premis Ciutat de Palma, que s'atorgaren ahir en les seves modalitats de novel·la, poesia, crítica literària i arts plàstiques, han tornat, en les dues primeres modalitats esmentades, a ser per a obres escrites exclusivament en català. Aquesta opció, que en cap cas no s'ha d'entendre com l'exclusió de l'altra llengua, el castellà, sinó com un reconeixement de la inferioritat real de condicions en què sobreviu el català, va ser un gest normalitzador del nou govern de progrés a l'Ajuntament. Però el desordre en el repartiment de les distintes àrees d'acció municipal va possibilitar que el regidor per Esquerra Unida-Els Verds, Eberhard Grosske, convocàs pel seu compte un nou premi Ciutat de Palma, el de crítica literària, per donar novament cabuda al castellà en la llista dels guardons. Grosske s'avançava, així, a futures desavinences en el si del Bloc, i contribuïa a crear més confusió entorn de la llengua dels premis literaris. El seu gest també va servir perquè els ciutadans rebéssim un primer avís sobre l'organització del govern municipal en un nucli central desconnectat de petits regnes taifes.

Els guardons, que han sobreviscut a tota casta de situacions, encara estan pendents d'una definició que els adeqüi a les noves realitats i els assigni una funció que els doni caràcter i prestigi. Certament, aquest prestigi s'assoleix, sobretot, gràcies a la qualitat de les obres reconegudes. En aquest sentit, l'edició d'enguany és, diríem, esplendorosa. Però la ciutat de Palma no s'hauria de resignar a donar el seu nom a uns premis més o menys clonats de tants i tants d'altres. Així, inevitablement acaben derivant en la rutina i assemblant-se cada vegada més als premis comercials. Aquí hi ha capacitat crítica i imaginació suficients per revisar els principis en què se sustenten els premis i determinar-ne noves aptituds per a un més eficaç servei a la cultura, el primer dels quals seria enrobustir els premis mateixos per garantir-ne el futur.