Per què ja en ple segle XXI l'Estat espanyol viu un cert reeiximent de l'extrema dreta. S'anuncien actes en memòria del dictador i a Madrid s'han registrat fets molt greus. Per què la vella simbologia franquista torna a agafar ales? Curiosament aquests fets tan preocupants es produeixen com a conseqüència del gir cap a l'espanyolisme més dretà d'una part del PP. Si un partit democràtic exagera segons quina simbologia, després que ningú no s'estranyi si al seu extrem s'envalentonen grupuscles que no tenen gens de respecte per la democràcia. La història ve de lluny. L'aznarisme col·locà una immensa bandera espanyola a la Plaza de las Américas de Madrid. Aznar, quan gaudia de la majoria absoluta féu que el seu partit fes un gir cap a la dreta, cap a la guerra de banderes, i incrementà la tensió amb part de la perifèria. El resultat fou que regalà el centre al PSOE, que ho aprofità a la perfeccció.
Però un cop en el poder els socialistes i havent quedat el PP en mans de Rajoy, s'ha continuat aquesta dinàmica. El PP ha convocat nombroses manifestacions i ha farcit el centre de Madrid de milers i milers de banderes espanyoles, convertint un símbol de l'Estat en una eina partidista. Ara es veu la conseqüència d'aquella política. El PP no pot controlar el que passa a la seva dreta, no pot controlar grupuscles que han continuat i han fet anar més enllà aquesta dinàmica. Qui abandona el centre crea condicionants que generen extremismes. Per això s'acosta un 20-N que torna a estar viu i carregat de tensió.
