De vegades les administracions, les associacions i les empreses tenen necessitat de pagar experts perquè a través d'informes o de paraula diguin coses que són evidents. Per dir coses que hauríem d'incloure dins el més elemental sentit comú s'ha de menester fer aquests esforços i hom s'ha de complicar la vida d'aquesta manera? La resposta probablement és més complexa del que a primera vista tendim a pensar. Per què? Perquè vivim en una societat mediàtica. I a una societat mediàtica per aconseguir que un determinat missatge esdevingui dominant i sigui assumit per la majoria calen mecanismes de repetició i de prestigi. Perquè el que per algunes elits, per dir-ho d'alguna manera, és pura obvietat resulta que molta gent no ho és en absolut. Només des d'aquest punt de vista es pot entendre, per exemple, que hagi de venir una experta estrangera per afirmar que la platja de Palma és una zona excessivament despersonalitzada i desubicada d'un context cultural que li podria donar una peculiaritat distintiva que singularitzaria la destinació al mercat. Això ja ho havien dit centenars de persones abans que arribàs l'experta. Hem descobert la sopa d'all? Doncs en certa manera sí. Passar d'un país pagès a un país turístic és una transformació rellevant. Una transformació que bàsicament consistiria en un canvi econòmic i territorial important, ara bé, aquesta transformació no hauria d'implicar necessàriament un canvi en la identitat col·lectiva i en els valors profunds dels país. El problema és que a les Balears aquesta transformació si que ha afectat, encara que el canvi l'haguem de considerar parcial, a la identitat i als valors. Són moltes les persones i les famílies que han abandonat els referents tradicionals, no és que hagin evolucionat sinó que han trencat amb aquests referents. La llengua és un d'aquests elements, però el trencament és molt més bèstia i contundent. És el que molts anomenam l'autoodi, la manca de valoració d'allò propi i la sobrevaloració d'allò extern, és el provincianisme. Qui abandona llengua i cultura, per extensió és normal que abandoni el patrimoni, si entenem que el patrimoni no es troba ja dins el concepte cultura, que això seria una discussió que ara no ens interessa. Bé, en definitiva, el que l'experta troba que manca a la platja de Palma són els vestigis del patrimoni anterior a la transformació. I aquesta és la gran paradoxa, perquè els qui encapçalaren la transformació, els que lideraren el procés, en la seva majoria renegaren i reneguen d'aquest patrimoni, ho troben el que els francesos despectivament en diuen un patois. Avui en dia és ben sabut que el patrimoni és objecte d'especial atenció i estudi. Els diaris contínuament ens parlen d'elements materials o immaterials que es volen declarar patrimoni de la humanitat. I aquesta declaració si interessa és perquè hi ha la percepció que és positiva, que genera un valor afegit, una protecció i un prestigi a l'element reconegut amb la declaració. Durant anys han estat molts els que n'haurien fet befa si els haguessin parlat de patrimoni immaterial, ara en un moment en què el país necessita diversificar i potenciar el seu producte turístic, en trobaríem més aviat pocs. I la clau de volta és que perquè el patrimoni, i en general la cultura, aporti al producte és molt millor que estigui viva. Pensar que la peculiaritat cultural és un fòssil, quatre runes i tres edificacions antigues, és una visió molt pobra i estàtica d'un element que ens han recordat que és cabdal per a una destinació. Si assumim aquests postulats, i això no és tan bo de fer perquè posa en contradicció a molts sectors d'aquest país, la qüestió és que s'avança molt lentament, la recuperació del patrimoni no és una cosa amb resultats tangibles immediats, és una aposta estratègica i estructural per al país. I aquesta circumstància encara dificulta més una acció política potent en aquest sentit. De totes formes, aquests handicaps o entrebancs quedaran en no res si s'acaba imposant el missatge que mantenir les peculiaritats és un element imprescindible per donar més força a la nostra principal indústria, d'aquí que al final no estigui tan malament que vengui algú a dir allò que, en la meva opinió, és obvi.