Acab d'arribar d'una trobada de persones majors, convocada per la Conselleria d'Afers Socials i Presidència del Govern, amb motiu del Dia Internacional de Majors. Érem un estol de calbes i cabells blancs i de caps privilegiats de senyores que es conserven rioleres i joves, que hem compartit un berenar i unes paraules ben maques, sobre la vellesa i la dependència.

Sense ànim d'alçar banderes ni de fer de «llepaculs» (amb perdó), hem vist preocupació i defensa dels interessos de les persones majors.
Ens ha agradat que ens diguessin que tenim dret a un envelliment actiu i sense discriminacions per raó d'edat, que ens consideraran amb igualtat d'oportunitats i que no ens discriminaran ni en la vida econòmica, ni social, ni política, ni amb tecnologies i innovacions de la modernitat.

Esperam que es reconegui que no som màquines inservibles, ni cervells obsolets, ni gent impossible de reciclar. El més vell d'entre nosaltres és un pou d'experiències i de sabers inesgotables. Crec que tots plegats hem de deixar a les futures generacions de vells, o ancians, o majors, com volgueu, una sèrie de millores tant sanitàries, com educatives, com culturals, que probablement esborri els plantejaments actuals, per fer d'aquesta quarta part de la humanitat que prest serem, un col·lectiu viu, eficient, vitalista, capaç de cobrir un buit, que tal volta avui tenim, de manca de serenitat, consciència recta, seny.

Molts d'anys, vellets, que residiu a residències, a hospitals, dins la soledat de les ciutats i dels pobles, que quasi bé ningú es recorda de vosaltres. Per a molts d'anys, pels actius, pels que estan jubilats però no retirats, i que donau guerra dins les comunitats humanes.

No és just que es continuï dient «i tu què vols a la teva edat?», «a la teva edat -només et queda viure i deixar viure», «els joves són el futur, vosaltres el passat».

Gràcies pels que encara creis en nosaltres.

Pere Barceló. Puigpunyent