Si no és que creguem que les aigües subterrànies de Menorca vénen del Pirineu, com explica una llegenda verdagueriana, l'illa és una conca hidrogràfica en si mateixa, envoltada de mar. L'aigua que plou, la generosa i de vegades esbojarrada pluja, ha abastat els aqüífers de l'illa, el més gran dels quals ocupa tot el migjorn calcari. Mentre no hi ha hagut sobreexplotació, les fonts han rajat normalment, llevat d'algunes èpoques de gran secada. Pel compte que n'hem de tenir, se sap prou bé on regala l'aigua. O regalava. Perquè, símptoma de l'excés d'extraccions, algunes fonts només hi són en el record dels nostres avis i en la toponímia. Els noms de lloc no menten: a diferents municipis trobam el nom «ses Fontanilles». Hi ha sa Fontredona (es Migjorn Gran), sa Fontsanta (Ciutadella), sa font de Binissaid (Ferreries), caleta de sa Font (al port de Maó), la font dels Vergers, ses Fontasses (Alaior), sa Fonteta (port de Fornells), Calesfonts (sa Cala de ses Fonts, a es Castell), ses Fontanelles i sa font del Pilar (Ciutadella), etc. Els barrancs del sud de l'illa eren abundosos en fonts: sa font dels Eucaliptus o la de s'Aranjassa (barranc d'Algendar, on hi va haver el jardí de l'Almoixerif, amb la font del Moixerif) o, per esmentar-ne una altra que tenia un molí d'aigua, sa font de sa Vall, al barranc del mateix nom (es Migjorn Gran). A la zona costanera trobam indrets anomenats s'Aigo Dolça o talassònims com punta de sa Font, llosa de sa Font, etc., senyal inequívoca de corrents d'aigua subterrània que abocaven a la mar. El topònim Binialquebir o Binialcabi (Alaior) ens podria parlar d'un 'pou gran' (bír al-kabîr, en àrab), si no fos que vingués de bänu al-käbîr ('els fills del gran'), com defensa J. Coromines. Els Banyuls (a Favàritx, a Maó, a Artrutx de Ciutadella) i Bànyols (un cap al nord-oest de l'illa) remet a la idea de zones banyades i aiguamolls.

Cosme Aguiló a la primera entrada del seu llibre La toponímia de Menorca (IME, 2000), que és el mot Addaia (port natural a la costa de tramuntana), relaciona cala Molí i es Molinet (suvora ses Coves Noves, es Mercadal) amb l'aprofitament hidràulic de les aigües de les fonts de na Xarolina (l'any 1976 donava un cabdal de 30 tones/hora) i na Porca; també amb ses Fontanilles i sa font de s'Hort des Lleó, també de forta potència. Tanta d'aigua embassada permetia el conreu d'arròs allà i al prat de son Bou. Coromines i Mascaró Pasarius relacionen també el topònim Torelló amb tûr al-uyûn ('altura de les fonts o pous'), etimologia discutida per C. Aguiló, el qual, en canvi, sí que veu l'àrab 'ayn ('font' i pròpiament 'ull'; recordem que del broll d'una font a les nostres illes en deim «ull») en el topònim antic Ayabdarab (avui na Xarolina o potser na Porca).

En fi, encara podríem esmentar també el topònim Arpa (camí de l'Arpa, a es Mercadal). Etimològicament, ve d' arvum, -i (pl. arva), que significa en llatí camp sembrat, lloc humit, d'herba fresca i pastura.

Tota aquesta exposició anterior ve a compte d'uns fets que ens parlen d'una actualitat més rabiosa. Moltes d'aquestes fonts gairebé no ragen, d'altres s'ha assecat del tot. I des les basses, què en direm? Més enllà de les albuferes i de les més importants (Lluriac, sa Bassa Rotja, sa Bassa Verda...) moltes senzillament ja no hi són. Jo record haver vist encara a l'hivern sa Bassa d'en Negre, sa bassa de Binigafull...; ara hi reguen blat d'indi.

Enmig d'aquest maregassa, navegant amb un vaixell de paper entre onades de tinta de diari, em sorprèn el poc interès que ha merescut a Menorca la contaminació l'aqüífer de migjorn, el més gran i important de l'illa als efectes de l'extracció d'aigua potable. Tècnics de sanitat ho han denunciat: a les poblacions des Castell i de Sant Lluís l'aigua d'aixeta no és potable per contaminació de nitrats i gairebé tampoc no ho seria a determinades zones de Ciutadella. La cosa no és d'ara, emperò, perquè fa uns quants anys que l'Observatori Socioambiental de Menorca (Obsam) i l'IME així ho expliquen en un estudi que roman penjat a la seva web: «La presència de nitrats a les aigües subterrànies ve donada per dues causes: l'excessiu ús d'adobs en l'agricultura, la mala gestió dels fems d'algunes finques ramaderes i per la presència de nuclis d'hortals i zones amb habitatges no connectats a la xarxa de clavegueram i, per tant, amb utilització de pous negres mal gestionats. Això produeix una presència de nitrats important en les zones on hi ha una elevada concentració d'hortals i d'activitat agrícola ramadera, és a dir, sobretot a les zones de Maó i Ciutadella. Pel que fa a la contaminació per clorurs aquesta ve donada pels fenòmens d'intrusió marina a les zones costaneres d'on extreuen quantitats molt elevades d'aigua en pous molt propers a la costa, per tant, les zones on hi ha un contaminació més elevada d'aquest tipus són les zones de Ciutadella i de Sant Lluís».

Un indicador que sintetitza quina és la qualitat dels recursos hídrics a l'illa és el percentatge de pous que superen els límits legals en quant a clorurs i nitrats. S'han agafat entre 10 i 11 pous de la Direcció General de Recursos Hídrics procurant que sempre fossin els mateixos, dels quals cada any s'analitza quin percentatge d'aquest pous superen els llindars de contaminació, la sèrie es remunta a dades de 1997. El llindar que fixa la legislació actual en matèria d'aigües d'abastament -segons el R.D. 140/2003, de 4 de febrer, pel que s'estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l'aigua de consum humà- és, pel que fa als nitrats, de 50mg/l. Doncs bé, el 1997 ja era de 50mg/l i a partir del 2001 i fins ara està en el 54'55 mg/l. Pel que fa a les anàlisis de l'IGME, es tenen dades de més pous concretament 26, però en aquest cas la sèrie d'aquests 26 pous és més curta i arriba només fins el 2003.

I si l'Obsam fa anys que ho explica, per què els responsables polítics ni tampoc cap mitjà de comunicació amb capacitat d'incidir en l'opinió fins ara sembla que no hi havien prestat gaire atenció. Tal vegada pensaven que no s'havia de crear alarma social? Idò mirau: el mateix problema detectat a diferents zones de Catalunya ha fet que el Síndic de Greuges, l'implacable Rafael Ribó, no sols hagi instat els poders públics a solucionar el problema, sinó que també els obliga a mantenir constantment informada la població del procés que estan seguint i dels resultats que se n'obtenen. A les Illes Balears no tenim encara Síndic de Greuges i tanmateix el silenci del Govern balear davant les dades servides per la seva mateixa DGRH demostrava, si més no, una irresponsabilitat greu. Ara, amb el canvi de color polític, els nous gestors han vingut a Menorca i davant la presidenta del Consell han compromès una actuació que ha d'invertir en un any més doblers que els dedicats pels anteriors gestors en tota la legislatura. Com deien antigament, quan la paraula donada tenia força obligativa: lo promès ha de ser atès.