No és idea meva però l'he adoptada amb gust. Deia un oient de la ràdio que seria interessant que el Govern ens il·lustràs amb els noms dels principals «professionals» que voluntàriament s'han fet responsables de les obres públiques que fan aigües, literalment, per tots costats. O, pot ser, els tècnics del Metro no han signat les obres, talment n'hi hagué que no signaren la concessió de Son Espases o es negaren a publicar en el BOE el bunyol legal de la concessió de la piscina de la Costa des Pins per no ser còmplices de les decisions del fugat president Matas. Diria molt de la seva professionalitat no posar-la al servei d'accions que només podrien fer persones mancades d'ella. Com que ara no sabem si posaren la professionalitat per damunt de les conveniències i la butxaca, deixarem el dubte obert, pendent de la informació que ens ofereixin els responsables polítics actuals que, de cap manera, haurien de voler ser còmplices d'antecessors sense manies o de professionals sense escrúpols. Obert queda.
Nous elements i noves informacions ens ajuden a tancar-lo a poc a poc. Un mes just abans de les eleccions, com ens explica avui el diari, s'inundà l'estació de Son Sardina i els bombers trobaren que l'única solució aportada pels gestors governamentals era una senyora armada d'una «fregona». Original, sí que ho era. Eficaç, no tant. Si enlloc de bombers s'hi hagués presentat un comissari artístic d'aquests que ronden les institucions, la filmació de l'original i pacient acció hauria acabat projectada en una fira d'art, admirada i interpretada per gents amb més paraules que idees i comprada per una fundació amb més desgravacions que criteri. Però no havien arribat els cinc minuts (hores, en aquest cas) de glòria de la netejadora i el seu nom enlloc de fer part d'un discurs tan aplaudit com incomprensible acabà en l'anonimat d'un informe dels bombers.
No gaire lluny de l'art, els vídeos de les inundacions circulen per les televisions i planes d'internet com un cant a la inutilitat d'uns suposats tècnics i a l'estultícia d'uns polítics que pensaven regnar sobre l'estultícia general. No és el moment de dir que no és possible enganyar molt a tothom i sempre perquè encara n'hi ha molts convençuts de que l'important és fer que la roda giri i és anecdòtic si s'han de pagar les obres a preu d'urgència, les reparacions a preu de canari jove i les comissions a preu fet. Per a la resta, vist el que hem vist amb el suburbà i les inundacions en l'autopista d'Eivissa i coneixedors de vergonyoses presses en casals de barri o en el mateix velòdrom (per cert, què hi guanyam "tots, vull dir" de que es digui Arena?), només ens queda confiar en que no ens caigui al damunt. Però anem al principi: seria molt demanar que a l'entrada d'aquestes meravelles de la tudadissa hi hagués el nom d'aquells tècnics que, amb la seva signatura, s'han fet còmplices dels polítics que ja li tenen? Ja que cobren, que cobrin.
