L'acusació que va fer Saïda Saddouki és clara i contundent: va ser tractada de manera despectiva per dos guàrdies civils perquè es dirigí a ells en català. La tractaren de «mora catalanista».
L'agent i el capità accepten l'existència d'un incident sobre la feina de la traductora, però neguen que l'abordassin de manera vexatòria ni l'insultassin. Asseguren també que la difusió d'aquest cas els ha perjudicat, i que es querellaran per calúmnies contra la dona.
La Guàrdia Civil ha tancat la investigació interna. Pel que sembla, hi ha sis testimonis "cinc vinculats al Cos i una treballadora de Correus" que es decanten per la versió dels agents. A més, l'informe apunta que aquest no és el primer conflicte lingüístic en el qual participa Saïda, que no disposaria de cap altra prova que el seu testimoni.
El cas arribarà al Congrés dels Diputats. Resulta previsible que el ministre i el director general de la Benemèrita facin costat als seus subordinats. Ja se sap que en cas de dubte la versió de la Guàrdia Civil gaudeix del benefici de la veritat, i si disposa de sis testimonis, encara més.
Però l'acusació que va fer Saïda és molt greu, i necessita ser aclarida en tots els seus extrems. Per aquest motiu continuam celebrant que els agents es querellin, perquè un jutge valori la consistència i la coherència dels protagonistes d'aquest episodi. Res millor que confrontar les dues versions i estimar amb un criteri de neutralitat el seu grau de versemblança.
