No sé si és la ressaca estiuenca. Això d'estar un meset aperduat per qualsevol món interior o sideral; o la proximitat de la «Diada Nacional», la de l'onze de setembre, potser ha fet apujar la líbido dels personatges públics de la pàtria (O hauríem d'escriure Pàtria?). Bé, sigui com sigui les mosques van remogudes. A mi, també alguna cosa se m'ha remogut. I no sabria dir per què. Car solc tenir com a nord no fer gaire crítica (autocrítica?) d'allò que podríem anomenar etèriament "perdonau-me l'escepticisme" la nostra realitat nacional. Ja massa ens assagen la llendera des de fora perquè, a més, nosaltres anem fustigant-nos amb les nostres impotències. Però vaja les coses són com són. Volia posar un títol més agressiu, qui sap si «País Mutilat». La veritat és que el títol, la idea fa estona que em ronda com el siulet d'un moscard estiuenc, va anar prenent forma mentre contemplava un espai informatiu d'El Temps a TV3.

Ja sé que em direu que és una manera molt innòcua de fer país. Sí, però és una forma. Mirau sinó com els altres no toleren innocuïtats i han prohibit un partit amistós de la selecció catalana de futbol. (Ja hi tornarem al tema). Tornem a l'informatiu meteorològic de la televisió nacional de Catalunya. Un migdia varen dir que farien una ullada per les càmeres espargides arreu del país. Aquest dia, fou una ullada una mica mutilada, ja que només varen recórrer alguns indrets del Principat. La qual cosa em va fer recordar que darrerament la presència del País Valencià i de les Balears, més concretament, Palma, segons la meva percepció, es veia molt reduïda als informatius meteorològics. Reduïda pel que fa a espai que se li dedica i també pel que fa a la presència de càmeres fixes que informen de la situació de l'oratge en temps real arreu del País. Potser és una constatació meva, particular. No quantificada. Però vaja, el que podria afirmar és que d'ençà que forces dites independentistes es troben al govern de la Generalitat, la presència de segons quina part del país a la TV3 es veu minvada. Ja sé també que en política no sempre es pot fer allò que diu el decàleg del partit, sobretot quan no tens la majoria absoluta i formes part del pacte on hi ha una força majoritària, en aquest cas el PSC? PSOE, que deu controlar els punts estratègics del govern, entre els quals es troba la televisió pública. Tampoc el mot Països Catalans no circula, en els espais informatius públics, amb major assiduïtat que circulava en temps dels que algú ha qualificat «ranci pujolisme». Potser és el peatge que s'ha de pagar perquè els valencians no s'enfadin? Un preu excessivament gros, sobretot si es presumeix de tenir un diputat valencià independentista a les corts de Madrid. I de tant en tant se'n fa bandera.

També ha estat una mica penós la qüestió del partit amistós entre Catalunya i els Estats Units prohibit per la Federació Espanyola de Futbol, que no sé si deu tenir facultats i atribucions per poder privar això, però vaja, no cal preocupar-se que si no en tenen, amb una mica de «nuevo talante» els en donaran i, fins i tot, si s'escau, inclouran aquest epígraf "celebrar partits clandestins" en la llei antiterrorista que serà votada per unanimitat ppsoista en qualsevol hora nocturna. Per una banda, els respresentants del Barça no hi varen acudir "el club que és més que un club. ¿Devia tenir por en Laporta a una repressió gurucetista si es manifestava clarament, amb el vot, que és la manera més contundent de manifestar-se, per part de la Federació Espanyola? Després, ja ho sabeu, quatre parauletes per estar bé amb uns i no enemistar-se, sobretot, amb els altres.

I per si fos poc, en Pujol, també hi ha dit la seva. Cosa que és d'agrair perquè és un dels polítics "això no vol dir que l'únic" amb més cintura i més capacitat de dribling que jo he pogut conèixer.

Està molt bé que faci sentir la seva veu. Amb més rotunditat ho hauria d'haver fet de tant en tant. Però alerta! hi ha hagut una cosa que m'ha semblat sospitosa: l'he trobat un pelet holocàustic. I no és que jo no pensi que el moment, des del punt de vista nacional, no sigui delicat, que crec que ho és. Ara bé, pel que fa al Molt Honorable "i aquí és una mica la meva veu discordant" hem passat de viure en el millor dels móns possibles pel que fa a les relacions bilaterals Catalunya-Espanya (quan ell governava l'únic que es podia fer era allò que es feia, no es podia fer una passa més...) a una situació d'escala 5 en la categoria dels huracans. D'altra banda, tenc un dubte: aquesta sortida a rotlo de Pujol obeeix a una necessitat de voler alliçonar el País, cosa que crec justa i necessària, o obeeix més aviat a obrir tallafocs perquè la coalició CiU no es cremi com una falla? País, i posau-li l'adjectiu que vulgueu si ho trobau necessari.