cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 26°
27°

Tots drets: respecte a l'himne i al president

A les lB hi ha una concepció poc institucional i d'anar per casa del poder polític, que ve reflectida per coses tan elementals com que el president del govern arriba a un acte i la gent continua parlant o asseguda, com si no arribés ningú; i que també ve reflectida per altres tan formalistes, però així mateix tan importants, com és escoltar La Balanguera com a himne de Mallorca i no posar-se drets en senyal de respecte.

No hi estem avesats, però cal comprendre la importància que quan el president del nostre govern arriba a un acte, tots hem de saber guardar respecte a allò que ell representa i ens hem de posar drets. Un país es construeix sobre institucions sòlides perquè si no, es debilita. Guardar el respecte degut a la figura del president i al nostre himne ajuden, no hi són de més. Fer-ho enfortirà les institucions d'autogovern. Sempre ens valdrà la pena treballar en política per fer país. Aquest és un projecte que no necessita inversions milionàries, però s'ha de tenir molta voluntat per prioritzar-ho i cura per aconseguir-ho.

Quan a un acte s'escolta el nostre himne, estam obligats a guardar-li respecte, i per tant a posar-nos drets també. És hora de recuperar l'autoestima personal i col·lectiva com a poble. Haurem de donar la raó als que creuen que l'interès pel nacionalisme és literari, tal vegada polític, però no és social, i un exemple ens ve d'una joventut que té una insuficient i feble identificació amb la llengua, la cultura i el país i recordem que, potser, l'educació és cara, però la ignorància encara ho és més per a un país. És rendible invertir a fer comprendre que els formalismes són una peça clau de l'amor a la terra. A La Balanguera se li ha de guardar respecte perquè si no és així, no avancem i a tots els efectes no es tracta d'acceptar que és un potser sí, potser no, sinó de complir amb unes obligacions que han de ser uns usos socials reconeguts i practicats. I avui per avui, per suposat que es guarda respecte a La Balanguera, però no en el percentatge al qual s'ha d'aspirar. És ben recent la cerimònia de presentació de l'equip del Mallorca que començà amb una versió rock de La Balanguera interpretada per Marga Pocoví i Pere Albis, i distinta de la que ja va fer na Chenoa. De la mateixa manera que s'ha de distingir entre bandera i banderola, idó també entre himne i versions d'aquest. És opinable que sembli una bona idea per donar-la a conèixer amb una versió musical propera als joves. I és un fet que per no identificar-la amb el nostre himne fou normal escoltar-la com una de tantes cançons que sonen a la ràdio. Pocs emperons a posar. Formalistes i menys formalistes tindran opinions ben diferents, però ambdós coincidiran que tampoc hauria estat de més haver escoltat a un altre moment la versió clàssica i oficial del nostre himne per guardar-li el respecte degut. Tan important hauria resultat pels quasi vint mil assistents com pel 20% de l'audiència que connectà amb IB atorgant-li el mèrit de ser el programa més vist en horari de prime time a les Illes. Fou una oportunitat perduda. Caldria analitzar els fets i treure'n conseqüències. I així tots contents.

Com més es popularitzi La Balanguera sembla que més es reforça el sentiment de país i l'amor a la nostra cultura, llengua i signes d'identitat. Bastant més complicat resultarà veure la gent aixecant-se de la cadira perquè a la sala ha entrat el president d'aquesta terra, però s'ha d'aconseguir.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.