El nou govern ja fa algunes passes cap a allò tan indefinit com necessari que sovint s'ha anomenat el canvi de model territorial. Si aquest canvi de model ha de significar una vertadera transformació cap a la protección del medi i cap a la sostenibilitat, seran necessàries moltes passes: esperem que quatre anys donin per fer-ne moltes. Aquestes primeres setmanes, en tot cas, ja ens han donat alguns bons signes. La paralització de les obres de Son Espases constitueix un bon anunci de la voluntat de capgirar la política del pelotasso que ha caracteritzat el govern anterior. D'altra banda, l'anunci del lloc prioritari que tendrà el tren en la nova etapa fa visible, com poques coses ho podien fer, un nou temps: si l'anterior va ser la legislatura de les autopistes, aquesta haurà de ser la legislatura del tren. Quilòmetres quadrats d'asfalt a favor del creixement urbanístic incontrolat, d'una banda, versus transport públic per afavorir l'estalvi energètic i la igualtat de totes les persones, d'una altra.
Els residents a l'extrem nord de l'illa de Mallorca hem rebut com una bona notícia que l'actuació prioritària serà l'extensió fins a Alcúdia del la línea ferroviària que ara acaba a Sa Pobla. Dur el tren fins a Alcúdia és més barat i senzill que dur-lo fins a Cala Rajada: començar per aquí és, per tant, una bona manera de tenir en un termini raonable més quilòmetres de tren, en el benentès que el tren fins a Cala Rajada també forma part del paquet mínim d'aposta pel tren que hem d'esperar del nou govern.
Fer les coses amb rapidesa, però, no ha de ser incompatible amb fer-les de manera ben pensada. En aquest sentit, van dues reflexions d'un resident septentrional de l'illa. La primera té a veure amb el punt d'arribada de la línia. Si el tren arriba a Es Fogueró (a l'extrem sud de la Platja del Port d'Alcúdia, al costat de la central d'Es Murterar i de S'Albufera) significarà perdre l'oportunitat d'oferir un mitjà de transport útil i operatiu a les persones residents. La línia hauria de tenir, idealment, dues aturades d'arribada: una al poble d'Alcúdia i una altra al nucli (allà on hi ha els residents) del Port d'Alcúdia. Situar el punt d'arribada a un parell de quilòmetres d'allà on viu la gent equival a donar per perduda, d'entrada, la batalla de la competitivitat amb el transport per carretera.
La segona reflexió, lligada amb la primera, fa referència a la necessitat de combinar el tren fins a Alcúdia amb un sistema de tramvia o tren lleuger que enllaci tot l'arc Port de Pollença-Alcúdia-Port d'Alcúdia-Platja de Muro-Can Picafort. Es tracta d'una àrea turística, sotmesa (especialment en l'estiu) a un important nivell de saturació automobilística i en la qual aquest tramvia seria una esplèndida contribució a la comoditat, a la qualitat de vida dels residents i a l'excel·lència turística. Tot i que aquest tramvia no s'esmenti habitualment en la relació d'actuacions prioritàries a fer, cal tenir en compte que també el recull el Pla de Transport aprovat per tots els grups polítics i que seria una oportunitat d'introduir la mobilitat sostenible en una àrea turística on, ara mateix, hi ha, d'una banda, atractius culturals, àrees naturals (S'Albufera, S'Albufereta) i paisatges d'altíssima qualitat, i, d'una altra banda, zones d'evident saturació turística i un cert nivell de col·lapse circulatori.
Tot val doblers, ja se sap. Ara bé: el transport ferroviari ha de ser una prioritat de la legislatura. Ho han de saber els nostres governats d'aquí, i ho han de saber (per allò dels doblers) els de Madrid.
