Aquests darrers dies s'han donat tres fets molt diferents entre si, però amb un punt en comú: representen 30 anys de la nostra història col·lectiva. En primer lloc, la censura de la revista satírica «El Jueves», motivada per la seva irreverent portada: un fet absurd en un país on la censura ja és història (?). I més encara, sabent que en la revista s'han fet paròdies de la Família Reial cada setmana, cada una més enginyosa i irreverent. Quina és la diferència? potser que surti en portada i no a l'interior de la revista? O que fou objecte d'un reportatge televisiu que li donà més difusió? Si és així, el «delicte» rau a sortir en portada en lloc de les pàgines interiors, o en la desacostumada difusió obtinguda gràcies a la televisió? això seria, a part d'incoherent, absurd. En qualsevol cas, el jutge li ha donat la millor publicitat possible. El Jueves és una revista satírica que es publica des de l'any 1977, l'única que sobreviu de les nascudes durant la Transició. 30 anys amb nosaltres. En segon lloc, la mort de Jesús de Polanco, creador del grup PRISA i propietari entre molts altres mitjans de la Cadena SER i el diari El País. Ha estat un dels homes més influents del nostre país a través del quart poder (l'únic que escollim diàriament amb el zàping, el dial, o la compra de diaris; i no cada quatre anys). Era coneguda la seva manifesta ideologia esquerrana, sovint criticada per altres grups de comunicació, que més el qualificaven de dictatorial i sectari com menys autocrítica n'hi feien. El País, creat per Jesús de Polanco, és un dels diaris més llegits d'Espanya i fou fundat l'any 1976, en plena Transició. 30 anys amb nosaltres. I en tercer lloc, el nomenament de Sebastià Serra i Busquets com a nou president de l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB) en substitució de Gabriel Janer Manila, a proposta d'UM dins del nou Govern Balear. Serra fou militant i dirigent històric del PSM (tenia el carnet d'afiliat número 1); però s'havia retirat de la primera línia política els darrers anys, disconforme amb el rumb del seu partit. Així ha culminat la seva desvinculació del partit que ajudà a fundar. Serra inicia una nova etapa, ampliant els horitzons de l'IEB cap al món científic i la recerca, ja que fins ara és la institució se centrava en aspectes lingüístics i literaris, fruit del tarannà de Janer Manila. El PSM fou fundat per Sebastià Serra i altres col·laboradors, l'any 1976, amb la Transició. 30 anys entre nosaltres.
Manel García. Palma.
El PP i els Ciutat de Palma
Segons el sr. Rogelio Araújo, regidor del PP, ara resulta que els premis ciutat de Palma s'han de convocar en castellà perquè si no seria «una ofensa a Camilo José Cela». Increïble! El PP ja no sap què ha de dir per justificar allò injustificable. Recordem que aquests premis es crearen el 1977, després de la mort de Franco, per impulsar la creació en català, i que fou el PP de la mà del Sr. Araújo qui el 2003 es va treure de la màniga la imposició de la modalitat en castellà, en una demostració més de la política d'arraconament de la llengua pròpia de Mallorca practicada per aquest partit la passada legislatura. I ara ens volen encolomar que ho varen fer per honorar Cela! Doncs per aquesta regla de tres suposam que aviat exigiran que també es facin en anglès, per no «ofendre» Robert Graves, que al cap i a la fi va viure devers cinquanta anys a Deià, i ja que hi som en francès, per no quedar malament amb George Sand, etc. Per cert, sap el sr. Araújo que a Madrid, on tant bravegen de cosmopolites i universals, els premis de narrativa i poesia convocats per l'ajuntament especifiquen que són exclusivament en castellà, llengua pròpia d'aquell territori? Per coherència, el Sr. Araújo ha de partir a convèncer el batlle madrileny, company seu de partit, que també els faci en català. O tots moros o tots cristians!
Josep Palou. Lobby per la Independència "
Mallorca.
Cultura de franc
Els llibres de text seran gratuïts a partir d'aquest curs a l'ensenyament obligatori. Tota persona té el dret de rebre una educació pública, de qualitat i gratuïta. Al nostre entorn és quasi gratuïta, però a l'hora d'adquirir els llibres, pel setembre, les famílies posen el crit al cel pel preu que han de pagar per cada llibre d'escola. En l'estiu i perquè els al·lots no donin guerra, carreguen de tots els estris que ofereix la nova tecnologia; calçat i roba de marques de moda; juguetes i entreteniments diversos... Després ve Nadal i els Reis i és obligatori comprar tots els regals que imposa el mercat. Però els llibres són massa cars, és un «luxe inassequible» que destrossa l'economia familiar. Deu ser que la cultura no és important, inútil i absurda.
J. Matas Alomar. Marratxí.
