nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°
14°

Els interessos de la ciutat; res més

Tot indica que hem arribat a temps. El darrer bocí de la façana marítima palmesana que encara pot ser modelat pels que ara hi vivim s'ha donat un temps per a la reflexió després de les presses convenients que daren des del govern municipal de la senyora Cirer. Sense saber res de res, sense veure projectes i alternatives, només les presses per fermar el negoci i les mentides que sense manies hi vessaren, bastarien per demanar téntol i repassar les possibilitats i els interessos. Quin és l'interès de la ciutat en aquell indret? Si la ciutat és dels neocons, amb el seu president fugit a l'estampida al capdavant, la ciutat no té més interessos que els dels mercaders. Però ara Palma no la governen els sense manies "ni el Consell ni el Govern (a veure si a força de repetir-ho ens ho creiem)" i cal repensar pros i contres d'una passa tan important. De fet, en una ciutat com la nostra, cada passa que es fa en urbanisme és important: no hi ha actuacions gratuïtes, sense cost pel futur perquè poden condicionar la imatge de la ciutat i, el que és més important, la qualitat de vida de generacions senceres dels seus habitants. Hem crescut molt i malament, i amb un únic patró: el negoci. Tenim carrers estrets amb fileres de cases altes. Tenim pocs parcs i els que hi ha s'assemblen a gàbies: no se sap si per protegir als de dins de les agressions de la ciutat o als de fora perquè no entrin i es facin il·lusions de trobar-hi qualque cosa semblant a un poc de verd, de pau o d'espai on els nins i nines puguin córrer sense por a la brutícia o a l'estultícia que ens envolta. S'han fet barriades noves sense que s'exigís als promotors dotar-les dels serveis que, inexorablement, els seus habitants demandaran... === Però ara tenim l'oportunitat d'actuar en benefici de la comunitat en aquest espai tan sensible. És cert que la llei protegeix els drets dels que esperaven sucosos beneficis, però no els beneficis. Així que cal no tenir por a l'hora d'estudiar l'estat de la qüestió, primer, i totes les alternatives possibles, després. Ja fa temps que sentim quantitats astronòmiques que ens les llancen com a pedrades a la nostra consciència. Són quantitats dites per qui ens representava però pensades en representació dels legítims propietaris dels terrenys. Dels terrenys i de res més. Fa ja massa sentències que els tribunals no accepten restituir allò que no existeix: el lucre cessant. Quan hi ha desclassificacions es recompensa allò que existeix: el preu dels solars i dels estudis que es puguin demostrar, res més. És clar que els propietaris lluiten en totes les armes que tenen, inclosos els bufets d'influències (això és el que ara jutgen en el cas d'Andratx on s'hi mescla l'actual president en funcions del Consultiu, uns funcionaris sense manies i un ajuntament voluntàriament cec) per aconseguir guanyar més del que legalment se'ls ofereix. Però és una lluita que sense les complicitats administratives perden sempre. Ara no les tenen, així que s'ho paga repensar el projecte per adequar-lo als interessos de la ciutat i dels seus ciutadans; res més.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.