Ahir es va anunciar que Toni Blair es dedicarà a intentar resoldre el conflicte entre palestins i israelians, com a representant de les NacionsUnides, Estats Units, la Unió Europea i Rússia. L'anunci estava previst i només s'endarrerí perquè els russos es resistiren fins al darrer moment. Les relacions entre Blair i el president rus, Vladimir Putin, no han estat gaire bones des que un exespia rus morí enverinat a Londres el novembre passat. Però finalment es feia oficial, unes hores després que Blair dimitís com a primer ministre a Londres. Serà un càrrec dur i poc agraït la major part del temps, i necessitarà una intensitat de feina molt gran, Blair va dir. El repte és colossal: ha de trobar un acord entre palestins i israelians, i la manera de fer-lo respectar, que fa cinquanta anys escapà a tothom. El darrer representant del quartet va ser James Wolfensohn, un australià que havia estat president del Banc Mundial. Wolfensohn va dimitir l'any passat, després de dotze mesos en el càrrec, frustrat per les discusions interminables i la falta de bona voluntat. El diplomàtic peruvia Àlvaro de Soto va ser l'enviat de les Nacions Unides a la regió, fins que va dimitir dient que el quartet no pintava res en les negociacions, era irrellevant, va dir. I De Soto va acusar els Estats Units de vinclar sempre davant les pressions dels israelis. La fila de fracassats en aquesta àrea és molt llarga. L'únic èxit que hi ha hagut en els darrers trenta anys va ser la del president americà Jimmy Carter, que va fer firmar la pau entre Israel i Egipte, un acord que s'aguanta des del 1978, quan es firmà l'acord de Camp David. Ara bé, Blair també té l'incentiu de veure acabada una feina que per a ell va començar quan es va aliar amb l'administració de George Bush: vol arribar a una solució global del conflicte entre àrabs i israelians. Vol acabar la feina que d'alguna manera inclou també la resolució del desastre d'Iraq.