nubes dispersas
  • Màx: 19.09°
  • Mín: 13.93°
19°

La revenja

Ei, que no he tornat sanguinari, i els bons costums i els bons amonestaments que les sors amantíssimes em varen inculcar encara sojornen dins aquella part ingènua de mi mateix i de tant en tant surten, esperonats per l'àngel del bé d'una manera tan gràfica com ho va poetitzar Rosselló-Pòrcel en el poema «brollador» i que ara no vull estar-me de fer-los-el avinent «L'àngel desinfla les galtes/ i encén les flames de l'aigua, / entre ficcions d'incendi/ i polèmica de nacres/» (Si traduïu la poesia, per la moral tot us encaixarà...). Bé, deia que no he tornat sanguinari, ni a prop fer-hi. Punt.

Quan érem al·lots, segons les modes i els dies, armàvem una tipologia de jocs o unes altres. L'esquema s'ha reproduït amb una certa fidelitat fins a l'entrada del segle XXI en què les pleisesteixons, fixes o ambulants, i els jocs d'ordinador han espoltrit el venerable ordre de les coses. No sé exactament per quina brusca, ni tampoc per quin plomatge cromosomal, hi havia alguns jocs on l'honor, a vegades associats a la vexació, en to menor, (no cal que aneu a cercar amb caràcter retroactiu el tribunal tutelar de menors) que concitaven una major expectació i la victòria, ergo també la derrota, anava acompanyada d'una quasi ja reverencial i obligada «revenja» que dit amb el barbarisme «revanxa» semblava no tenir aquest sentit tan sanguinolent i cruel com normalment atribuïm a aquesta paraula, ex. «l'assassinat fou una revenja entre bandes rivals de traficants»; sinó que més aviat s'adeia a la segona accepció que té el mot, al Diccionari de la Llengua Catalana, de l'editorial que jo tenc, i que fa referència a la possibilitat d'igualar o de restituir els honors perduts, en cap cas parla de donar amb la maça i el cullerot al rival. Les revenges s'havien de fer en igualtat de condicions, si fa no fa, de com s'havia produït la derrota/victòria. És a dir, si eren equips de futbol, amb els mateixos integrants, si més no d'aquells que solien fer vasa, a cada bàndol. Si no era així, no era revenja, era una altra cosa, un bunyol de vent.

Aquest diumenge, hi haurà una revenja, encara que serà ligth i descafeïnada, diríem que és com una segona oportunitat. No es podrà posar en entredit la glòria de qui ostenta per ara el guardó de guanyador, però sí que algú altre podrà sumar-se a ostentar una mica de joia, a treure una mica de pit. No em referesc a cap dinarot gros per celebrar que n'Aina Calvo serà batlessa de Ciutat, ni cap novena de compungiment per l'ànima apenada de na Catalinona Cirer, ni res de tot això, sinó que em referesc al Gran Premi de Manacor.

Bé, aquesta setmana hi ha hagut com un intent de revenja també descafeïnada i light, en aquest sentit monacal que he apuntat abans. És cert, ja que som al món dels cavalls, que, en els que corrien al Gran Premi Nacional, la quadra guanyadora fou la del PP, però la glòria del triomf i la mel fou per als altres, ja que el nassarrí de na Munar, o el morret, o la cinta de la brida li va donar, en la foto finish, el poder de decidir. I ara, en Matas i companyia, paguen les bravates que varen fer abans de la campanya i durant la campanya. Aquest oi abagassador que han fet els ha passat factura: aquesta tudadissa de doblers durant la campanya, aquesta prepotència insultant, aquesta IB3 tan escandalosament partidista... Però vet ací que tots aquells que ajudaren a ationar les flamarades de l'insult i de la desconsideració, han estat apartats de la revenja light que el president en funcions ha volgut propiciar. Matas hi ha anat sense l'equip que tant va mostrar els claus, les ungles, les dents, Matas hi ha anat quasi amb la coa entre les cames i el xec dins les mans. No era una «revanxa» com les nostres, com les d'antany. No hi havia les mateixes condicions per ambdues parts. Ningú no qüestionava l'honor de la guanyadora, o de la representant dels guanyadors, senzillament es pidolava, com aquell qui diu, una segona oportunitat. Una segona oportunitat de fregar la joia, com la que tendran els trotons de Manacor diumenge, absent el guanyador del Gran Premi Nacional.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.