cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
11°

Els interessos de l'espècie

Esperaré passada la festa del llibre -aquest dia servidor tenc la norma no comprar-ne cap- per anar novament a l'abordatge del pensament d'Eudald Carbonell, que ha publicat un nou llibre, El naixement d'una nova consciència. En el nostre panorama, tan pobre en científics capacitats per socialitzar el coneixement, la figura d'Eudald Carbonel(Paneta humà, Encara no som humans, Atapuerca. Perduts al turó) juga des de fa anys un paper de primera importància, simplement amb la seva demanda de sentit comú, és a dir, d'infondre un racionalisme molt enraonat a les nostres vides. El sentit comú, esdevengut l'eina més revolucionària en un món que s'havia fet il·lusions entorn del final de la història, és l'eficaç combustible que fa marxar la maquinària del pensament d'Eudald Carbonell. Servidor el record en un debat, amb representació eclesiàstica: un bisbe dialogant, disposat a rebaixar la intensitat del dogma per bastir un pont vers el món de la ciència, va ser amablement i contundentment contestat per Eudald Carbonell: «Però tot això s'ha de demostrar», va comentar sense immutar-se -sentit comú versus retòrica, és a dir, la fe i la ciència presentades com l'aigua i l'oli. El sentit comú d'un científic com ell resulta d'un radicalisme irredent quan se'l jutja des d'actituds contaminades de superstició. En aquest llibre, pel que en diu ell mateix, fa una projecció del món abans de finals d'aquest segle. Ho fa sense concessions i sense catastrofisme, però el panorama que presenta causa la major aflicció. Hi ha solució, hi ha manera de frenar aquest procés d'autodestrucció? Podem corregir aquesta tendència? «No. Com podem corregir-la si encara es discuteix sobre si estam destrossant el planeta o no? El col·lapse vendrà segur» (E.C. a Karma Peiró, La vanguardia). Als que obstaculitzen el coneixement de la realitat els assenyala com «enemics de l'espècie», i ens diu que hem de perseguir-los. «Em semblaria una animalada no denunciar els que estan al servei d'interessos econòmics i que passen per damunt dels interessos de l'espècie». Per ventura tendrem tots plegats la temptació d'associar els «interessos de l'espècie» a accions contra el planeta de magnitud apocalíptica. Però val més que mirem el nostre entorn més immediat: els interessos de l'espècie estan en joc aquí mateix, perquè, parafrasejant Norman Mailer, el fracàs de l'espècie no és més que la suma dels seus petits fracassos.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.