muy nuboso
  • Màx: 14°
  • Mín: 11°
12°

Autoestima, Schuster, Manzano, Matas i el Diumenge de Pasqua

I com no podia ser d'altra manera el Diumenge de Ressurecció el Mallorca guanyà. No, no es pensin que va ser un miracle, però poc li va faltar.

El Mallorca va actuar com ho ha fet durant tota la temporada. Sortí sense ganes, fred, com si fos un partit de passa tu. És normal. Com molts dels espectadors que ahir assistiren a Son Moix, els jugadors del Mallorca devien tenir la panxa plena de panades, crespells i robiols. Durant aquests dies havien fet llarg i al partit no tenien gaire ganes de córrer. La sort va ser que el Getafe en tenia manco i que el seu mític entrenador, Schuster, va fer una alineació ben errada.

En definitiva, un dos a zero i cap a cases ben contents. I ara mateix podria acabar aquí l'article. Però no pot esser. Un no pot fer sempre el que vol i un dels meus caps del diumenge, en Pep Verger, -l'altre és en Tomeu Terrassa- m'enviaria a porgar fum.

El mateix fum que es va veure en el camp perquè més d'un aficionat fumava en pipa. I és que la gent s'emprenya quan veu que jugadors que cobren una fortuna no corren, no estimen els colors i només pensen a sortir de l'estadi per agafar el cotxarro i l'al·lota. En realitat aquest és un problema greu del Mallorca i del país. En el Mallorca molts de jugadors no s'identifiquen ni amb la camiseta ni amb l'entorn; en el país hi ha una manca galopant d'identificació amb el territori, la llengua, la cultura, les tradicions, etc. I, en aquest cas, manca d'indentificació significa desintegració. Quans d'anys li queden al país que ara tenim si continuam per aquest camí? Quants d'anys a la llengua? Quants d'anys al paisatge? Quan d'anys als usos i costums? Molts li diran progrés, jo li dic pèrdua de valor, d'imaginari col·lectiu, d'identitat...

I no vull ser nostàlgic, no. No crec que haguem de renunciar als nous temps i a tot el que significa avançar. No crec que la nostra societat hagi de ser estàtica, impertorbable al pas de temps. Em sembla bé canviar. Mudar sens dubte és un signe del nostre temps i de tots els temps. Com deia en Llorenç Moyà, en aquest món tot varia i muda. El que no em sembla tan bé és perdre identitat a partir d'una mutació basada en la manca d'autoestima i en la colonització cultural constant. Cony, que està bé perdre algunes batalles, però com a mínim que sigui lluitant i no quedant a casa com tot es desfà!

Lament el símil bèl·lic, però trob que venia bé.
Au, ja està dit.
En canvi, aquesta sentiment de aprehensió que ens falta potser li sobra a Bernd Schuster. Home, està bé sentir-se els colors, però tampoc no és necessari ser tan xovinistes i no tocar de peus a terra! Aquesta setmana l'entrenador del Getafe, que aspira a glòries majors -encara que sigui al Real Madrid-, va dir que el Getafe era més equip que el Mallorca. Da-li! A mi em va semblar una asseveració del calibre de la campanya que just ha començat el Partit Popular balear. A una de les tanques publicitàries diu «L'aigua ha deixat de ser un problema» i aparareix una foto d'una dessaladora dels temps del Pacte de Progrés. Poden dir que ha plogut, si volen gràcies al Govern de Jaume Matas. Poden dir que han fet més dessaladores. Poden dir que al palau d'en Matas del carrer Sant Feliu -el que estarà 58 anys pagant si continua amb el sou de president- han fet una cisterna i estalvien molta d'aigua. Poden dir quasi tot el que vulguin, però dir que l'aigua ja no és un problema és una mica fort. A partir d'ara supòs que el Govern ja no farà cap campanya més d'estalvi d'aigua perquè si ja no és un problema...

Evidentment, i amb el permís d'en Manzano, el Mallorca és més club i més equip que el Getafe. Les dades ho demostren i no fa falta ser mot viu per veure-ho, però Schuster juga al joc de fer augmentar l'autoestima entre els seus. I bé que fa.

En canvi, el nostre Manzano ens diu contínuament que això és el que hi ha, que no hem d'oblidar que això és Mallorca i això és el Mallorca, etc. De tota manera no dubtin que si els resultats continuen essent positius al final de temporada treurà pit i ens dirà que això ja estava previst i que és un gran entrenador. Si les coses van malament no es pot fer res perquè això és el que hi ha; si les coses van bé tot el mèrit serà de l'entrenador, que a pesar d'entrenar un equip magre i a una terra de magrors ha sabut fer la seva feina.

Sort que manzanos n'hi ha fa molts d'anys i, segurament, n'hi haurà. Lamentablement no és el primer que té poca estima a la terra on viu i que li dóna menjar.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.