Quan etopònim es converteix en marca per a definir allò que no és necessàriament de l'indret que anomena, els habitants del lloc tenen sobrats motius per a sentir-se emprenyats. Això és el que ha passat a Ermua, on l'Ajuntament ha decidit, forçat per la iniciativa popular del 20% de la població, demanar al col·lectiu que s'empara en el topònim que deixi d'usar-lo. Cap dubte sobre el dret a negar tota negociació amb terroristes que assisteix els membres de l'anomenat Foro de Érmua; només faltaria. Poden pensar i actuar d'acord als seus principis i, des de l'Ajuntament, no se'ls ha de discutir. Però utilitzar el nom per defensar el contrari del que pensen la majoria d'habitants del poble, representats per la totalitat dels seus representants menys dos dels tres regidors dePP, almanco, no és respectuós amb la voluntat popular. Pel sentit fins el moment, no estan per la feina de respectar aquesta decisió perquè, diuen, és ridícula la quantitat d'habitants de dóna suport a la iniciativa. Tal vegada aquest és el tema més greu i que millor els defineix: consideren que el poble no és representat pels seus regidors electes -tots els membres dePSOE, dePNB i d'Esker Batua i un del PP- i que el sentir de la majoria només el reflecteix l'actuació de dos regidors del PP que actuen com a ells els agrada. En aquests moments, quan s'omplen la boca d'exigències de democràcia a l'esquerra abertzale, per ser creïbles haurien de manifestar més respecte per l'essència d'aquests sistema, que no és altra que la representativitat dels delegats pel poble. Si fallen en això tan primari no ens ha d'estranyar que el batle socialista del poble manifesti que li dol criticar una organització de la que val ser membre fundador, però encara li dol més no donar veu «als demòcrates actius que són insultats i estan indignats per les posicions del Foro». La crispació, que ens ha duit fer del terrorisme instrument de confrontació partidària, és l'única explicació per aquestes posicions que defugen tota lògica i, fins i tot, es contradiuen manifestament amb els principis fundacionals de molts col·lectius. Quan tornarem a la normalitat del debat de les idees sense posicionaments apriorístics absurds?
l l l
Animats per la iniciativa d'un bon grapat d'habitants d'Ermua, els d'Andratx, per exemple, podrien reunir signatures perquè el seu Ajuntament faci una declaració contra l'ús del topònim per a definir la delictiva actuació d'alguns. Hauríem de respectar els andritxols de bé, que són majoria, i anomenar cas Hidalgo o cas Matas -segons allà on volgueu aturar les responsabilitats- al que fins ara ompl pàgines embrutant el topònim. És clar que, en aquest cas, seria interessant saber quina part de la població s'indigna raonablement amb l'ús del nom del seu poble i quina encara creu que durant anys varen votar una persona honrada dedicada a la política pel seu esperit de servei abé comú. Hi hauria sorpreses?
