Ara fa un poc més de setanta anys, el 31 d'agost del 1936, es va produir un dels fets més sorprenents de la Guerra Civil a Mallorca, el bombardeig per error, per l'anomenat «foc amic», de la vila d'Artà. S'ha de recordar que, aquells dies l'estiu del 1936, els republicans de Bayo encara controlaven part de la costa del Llevant mallorquí. La seva situació, però, havia empitjorat molt a partir del 28-29 d'agost a causa de l'arribada de moderns avions de caça i de bombardeig italians al servei dels militars revoltats. Aquests aparells varen acabar amb el predomini aeri republicà i metrallaren i bombardejaren els vells hidros i les posicions del capità Alberto Bayo. L'historiador Miquel Duran, en la seva important obra sobre la Guerra Civi1936 en Mallorca, inclou una nota de la Defensa Antiaèria Activa de Palma que deia el següent: «dos aviones marxistas pintados con los colores nacionales bombardearon la villa de Artà con bombas de gran potencia, causando muchos destrozos en las casas y once muertos y tres heridos». Encara el juny del 1938, com ha explicat Josep Massot en el seu detallat estudi Els bombardeig de Mallorca durant la Guerra Civil, el profranquista Bulletin d'Information Espangnole, promogut per Francesc Cambó a París, tornava a afirmar que eren els «avions marxistes» els culpables del desastre d'Artà.
Tanmateix, la veritat va circular molt aviat. El vicecònsol britànic Allan Hillgarth, a començaments de setembre del 1936, ja sabia que el bombardeig d'Artà era un error. Poc després, un aviador italià va explicar a un artanenc que feia el servei a aviació que després d'haver bombardejat l'esquadra republicana, ja de tornada, passaren per damunt Artà. L'Estat Major franquista, segons aquest pilot, havia donat ordres de pintar les teulades de les esglésies amb tires blanques i això no s'havia fet a Artà, de manera que hi llençaren les dues bombes que els quedaven.
Fos com fos, el fet és que el bombardeig costà nou vides i tres ferits de manera que causà més baixes mortals que tots els que havia fet a Mallorca l'aviació republicana fins aleshores! D'altra banda, no tenim cap notícia que aquest fet provocàs enfrontaments entre els «nacionals» i els seus col·laboradors italians.
S'ha de recordar que l'ajuda italiana fou fonamental per fer fracassar el desembarcament de Bayo i que, posteriorment, arribaren desenes d'avions, centenars d'homes, modernes peces antiaèries i tota mena de municions. L'historiador José Luis Infiesta Pérez, especialista en la intervenció italiana en la Guerra del 1936-39, reprodueix una carta del coronel García Ruiz, l'home clau en la lluita contra els republicans, a l'aviador italià Leone Gallo, que anomena «comandant principal de l'aviació». En aquesta lletra es reconeix el paper clau dels italians en la derrota de les tropes republicanes desembarcades a Portocristo. José Luis Infiesta, a més, aporta una gran quantitat de fotografies que mostren avions italians amb base a Mallorca que encara duien pintada a la coa una «M» de Mussolini. Especialment impressionant és una imatge de l'aeròdrom de Son Sant Joan on onejava la bandera italiana. Per cert que aquest camp d'aviació fou anomenat, el desembre del 1936, aeròdrom Luigi Nerieri, en honor al primer pilot italià mort en combat sobre el cel de Maó. Aquest sergent major era més conegut pel seu nom de guerra, Arturo Rizzi.
Sense l'ajuda italiana als rebels contra la República, la història de Mallorca probablement hauria estat ben diferent.
Antoni Marimon Riutort, historidor
