En llegir diumenge en aquest diari que el Govern del PP infla de doblers l'Associació Familiar, me vengué a la memòria una història de fa molts anys. Degué ser durant la tercera legislatura autonòmica (1991-1995), quan el portaveu del PSM, Pere Sampol, destapà que la presidència del Govern, de Gabriel Cañellas, farcia de milions de pessetes una entitat veïnal anomenada La Paloma, de Palma. Entre d'altres. Crec recordar, i seguesc citant de memòria i per ventura per això les dades podrien no ser del tot exactes en el detall però sí en el fons, que amb tal nom existia un bar a la capital a partir del qual se muntà l'associació referida, que rebia fons per devers tres o quatre conceptes diferents. No era l'únic cas. L'estratègia aviat es féu evident: se creaven noves associacions veïnals, el Govern les inflava de doblers i s'esperava que a curt termini se convertissin en la infanteria conservadora a Palma. Quasi ni cal dir qui dirigia l'operació: José María Rodríguez. Amb l'obvi objectiu tàctic de teixir una xarxa associativa veïnal que fos fotocòpia de la tradicional, d'esquerres, a la qual aniria substituint en el favor ciutadà amb l'objectiu estratègic de donar vots al PP a la capital. En aquells moments allò no mereixé gaire atenció, i fins i tot no faltaran opositors al PP que se'n rigueren perquè trobaven que era impossible que els conservadors poguessin substituir la «potent» xarxa associativa veïnal esquerrana, existent des de -en bona part- quan encara Franco era viu. Mai no ho aconseguirien, deien. Bé, ara és fàcil veure el resultat: basta mirar a qualsevol diari els noms de les associacions ciutadanes que tenen una profunda capacitat de penetració social, per la seva transversalitat -és a dir, no sectorials-, i s'observarà que són totes del PP, tot i que formalment cap ni una no ho és. És una de les raons importants que han permès al PP sumar fins a 16 anys de majoria absoluta en una ciutat d'esquerres com Palma.
Ara, l'esquerra ha reaccionat criticant la doblerada que dóna el Govern a l'Associació Familiar. Ja és qualque cosa. Però parlar és fàcil. Tanmateix, actuar costa i cansa. Quan l'esquerra tengué el Govern, doncs molt no se cansà, creant nova xarxa social pròpia. Degué pensar que l'existent -si és que és seva- ja li bastava. En canvi, el PP, sempre, sempre en fa de nova. No atura. A Palma, com l'exemple citat abans, i pertot arreu. L'esquerra, és per demés, no se pot llevar de damunt els quatre clixés que té sobre el PP. Se'ls creu tant com que no reacciona mai a la contra: com si els conservadors fossin un cos estrany a la societat balear; com si els seus missatges, de qualsevol naturalesa, fos impossible que quallassin... Per al cas de l'Associació comentada, com si oposar-se al català, i anar a per ell, no fos quelcom que és ben rebut entre amples capes de població. I no convé perdre de vista que si bé l'anticatalanisme com a tal és marginal, una forma nova del qual que se presenti en positiu, en favor de la llibertat d'elecció -de centres, d'idioma, etc.- pot arribar a ser, més encara si està patrocinat per un Govern que és fruit de la voluntat de gairebé la meitat dels ciutadans que voten, molt ben rebut dins un cos social al qual de forma majoritària no l'interessa per res el català. Per aquí l'associació citada, que està molt ben pensada, té el seu objectiu. Per molt desbaratat que pugui semblar el seu missatge, té camp abonat per créixer. I si l'any que ve el PP renovàs la majoria absoluta, ja ni en parlem. Recordi's a on se suposava, fins fa no res, que el catalanisme -si més no cultural- assegurava el futur de l'idioma entre les futures classes dirigents de la societat. Al Campus de la UIB. Doncs bé, a les darreres eleccions d'alumnes el grup favorable al «bilingüisme» del PP ha guanyat. Tot és la mateixa estratègia. Sap molt bé el que fa, la dreta. Si abans va ser el món associatiu veïnal, llavors el social -clubs esportius- i fins i tot trencar el que en podríem dir la «unitat d'acció» dels grups intel·lectuals i culturals, ara va a pel món educatiu, que és la gran dèria dels actuals dirigents conservadors.
Si algú se pensa que no hi té res a fer perquè els professionals i clients -alumnes i pares- seran hostils a aquesta pretensió, doncs que no s'ho pensi, perquè torres més altes han caigut, com l'hegemonia esquerrana entre l'associacionisme veïnal. Recordau La Paloma.
