Dimecres passat els caps renovadors del PSM, Jaume Sansó, Mateu Crespí i Pere Muñoz, reiteraven en públic l'aposta que el PSM vagi a les eleccions tot sol i, ja que hi eren, aprofitaren per carregar fort contra l'aspirant oficialista que s'havia presentat la setmana anterior, Gabriel Barceló. El dia abans, alguns periodistes podien sentir com un dels que passen per ser dirigents de l'actual sector oficialista se referia a dos dels citats renovadors en termes tan pejoratius, i tots ells qualificatius de les persones i no de les opcions polítiques, que denotava com estan les coses en el si d'aquest partit. No és ja que de fet siguin dos, sinó que la degradació de les relaciones personals és tanta com que encara que pensassin tots exactament el mateix en clau política, i tenguessin la mateixa ideologia, ja trobarien alguna excusa per barallar-se. Ho prova com anà la darrera reunió de la comissió executiva. Retrets de documents signats per renovadors i oficialistes que ara n'hi ha que ja no se reconeixen vàlids, referències d'haver alterat el procés d'elecció de candidat i negació de tal cosa per intentar pactar que no torni a passar el que alguns asseguraren que no passà... Si no hi ha acord ni en els mètodes d'elecció, ni en els de decisió de què s'ha de posar a discussió en el congrés, ni a valorar per igual què vol dir la decisió presa en el consell polític d'anar sols a les eleccions i si aquesta s'ha de poder rectificar o no en un congrés... aleshores com se pot esperar que hi hagi coincidència en el que és el partit i què ha de fer de portes a fora? I sobretot, quina garantia pot haver-hi que el que finalment decidesqui per majoria el congrés serà acceptat pels perdedors? Tal i com estan les coses de degradades, els dos interrogants no tenen resposta i el PSM s'encamina al desastre.

Per suposat que el fet que un partit perdi la representació autonòmica no és cap drama -excepte per als seus militants- i, per tant, si el PSM segueix insistint en aquest camí no passarà res. Desapareixerà i prou. Segurament seria el més lògic atenent a la realitat sociològica balear. Perquè, tal i com va escriure Miquel dels Sants Oliver el 1903, la relació de la societat illenca cap a la catalana és la de la colonitzada que se lleva de sobre el colonitzador a l'estil de les societats criolles americanes en relació als colonitzadors espanyols. Quedant només el que ell en deia els vincles «literaris» i que avui en diríem els culturals. Dels quals el nacionalisme polític n'ha volgut fer el seu ésser polític, i la realitat n'hi ha demostrat la impossibilitat. I com més va, més. Per tant, seria perfectament lògic que el nacionalisme catalanista desaparegués. Des d'aquest punt de vista és més pragmàtica l'aposta dels oficialistes del PSM que no la dels renovadors, tot i que naturalment la legitimitat és exactament la mateixa. El que passa és que, per la forma en què se produeix, ja no se pot estar segur que ni tan sols sigui una opció que realment se pretengui de veres. Perquè la complexitat de l'aposta de fer el famós bloc és tal -congressos de dissolució de cada formació, acceptació del mateix en el cas dels dos partits d'obediència forana, EU i ERC, congrés de naixement de la nova formació...- que és impossible abans de les eleccions i, per tant, s'hauria de fer quelcom semblant a Progressistes, que ni els oficialistes diuen voler. És la quadratura del cercle. I amb el nivell de degradació que sofreix el partit, si guanyen els renovadors i el partit se'n va tot sol i tan debilitat a les urnes, el futur que l'espera és segurament cap. Cap opció no pareix ser bona i totes les possibles, en canvi, dolentes.

El problema, emperò, no és el futur orgànic del PSM, el qual pertany decidir als 300 o 400 militants que vagin al congrés. El problema més greu són els 30.000 que encara votaren les sigles fa tres anys. No ho sé, però me fa l'efecte que el que de veres els preocupa és votar quelcom que eviti que el PP tengui la majoria absoluta. Una part votarà el PSOE, està clar. Però i la resta? És un vot que podria ser decisiu. Si se perdés, els conservadors tendrien quasi assegurat el triomf. No tenc ni idea de com ho hauria de fer el PSM per intentar que no es perdin. Tanmateix, si de veres oficialistes i renovadors estan d'acord -com diuen- a evitar la victòria del PP, potser no estaria de més que preparassin el congrés pensant, ni que fos una mica, en els votants, a més d'en com destrossar-se mútuament amb una o altra excusa.