Certament, el joc de l'Estatut cansa el més entregat. Ara, imaginau el comú dels ciutadans, que ja es fotien d'un canvi del qual sospitaven poca «tita». La tasca no encomanava il·lusió, però els agents encarregats d'abanderar-la induïen a la indolència. Potser qualcú, sense cobrar, s'ha pres la molèstia de seguir eculebrot de la reforma estatutària balear. En tenc dubtes, però hi ha gent amb estranyes dependències. En aquest hipotètic cas, seguir les pallassades del senyor Matas, tant a Madrid com a Palma, ha resultat una tasca poc confortant. De demanar el mateix que aconseguís Catalunya, abans de saber què demanarien, a recollir signatures contra el mateix que demanava, tot passant per la meravellosa idea d'aturar totes les tramitacions fins que s'acabàs la catalana. Qualsevol cosa li ha convengut, qualsevol cosa ha dit. Que volia una reforma abans d'acabar la legislatura o que tant se'n fotia. Que tots els espanyols han de tenir el mateix o que els balears han d'aconseguir més per habitant que la mitjana. Que ens deuen 3.000 milions o que les seves carreteres es paguen fins al 400% d'allò pressupostat. No ha tengut gens de necessitat de cercar coherència perquè el gran públic no la valora i l'oposició no té temps d'adaptar el discurs a la darrera proposta deCirc Matas, que prou feina tenen de domar les seves pròpies feres. A més, i malgrat que em diguin el que no hi ha en els llibres, per què volem un nou Estatut si qui comanda no s'hi regeix, per ell?

l l l
Si quedaven dubtes sobre el poder no electe que ens governa, basta revisar els diaris d'aquests dies i veureu com epoder econòmic ens ha recomanat -de la manera que sap ell recomanar les coses, i ja m'enteneu- no tocar el tema d'un possible impost que ens defineixi com a destí i, a la vegada, recapti prou doblers com per anar endavant en la conservació del paisatge i no endarrere, com ara anam. No podem parlar d'aconseguir doblers dels seus clients, perquè els pocs que duen són tots per a ells. Però no els cau la cara de vergonya en demanar doblers dels nostres per a sucar la darrera gota dels hotels obsolets que han sucat els darrers trenta anys. Sort que la desídia quotidiana del Govern central, que ens puteja amb constant menyspreu, aquesta vegada ha servit per deixar s'Arenasense doblers, ni estatals ni comunitaris, per a fer una reconversió que només beneficia els que no han reinvertit un puta euro en els seus hotels. La demanda hauria de fer caure la cara de vergonya a qui en tengués, és clar. Mentre exigeixen doblers de tots, ells ja han decidit que el petit comerç de la zona haurà de triar entre desaparèixer o pagar peatge als grans centres comercials que allà s'hi fan. Mentre demanden subvencions exigeixen reconvertir els vells hotels en sucosos blocs d'apartaments. Mentre parlen de destí madur, pretenen prendre els diners i començar a córrer allà on els sous diaris no arriben als dos euros...