Fa uns anys, quan hi havia la gran polèmica per l'ecotaxa, vaig passar tres dies a Perpignan i a l'hotel me cobraren tres euros com a «taxe de séjour». O sigui que la recaptaven els hotelers (els nostres posaven el crit en el cel) i no tenia la finalitat ecològica. Era sols pel privilegi de passar un dia a la gran France. Anys abans, a la famosa platja alemanya Timendorferstrand la gent pagava quasi 6 marcs, 3 euros, pel privilegi de trepitjar la platja, sense dret a gandula ni para-sol. I en els dos casos la gent pagava. Ningú deixava de viatjar a França o de nedar en el Timndorfer per aquest motiu. Idò per quin estrany complex d'inferioritat aquí pensaren que s'esfondraria el turisme per culpa de l'ecotaxa? La qual, per cert, estava i segueix estant més que justificada: l'aigua que gastaren els turistes fa deu anys l'hem estat pagant fins ara (la de l'operació vaixell), plantes dessaladores, recollida de residus, forns d'incineració, autopistes mastodòntiques, serveis sanitaris pels turistes, serveis de salvament pels qui es perden fent excursió, contaminació pels 60.000 cotxes de lloger, carreteres saturades, platges envaïdes... És evident que els paquets turístics que paguen els nostres visitants no contribueixen a fer front a aquestes despeses. I no els podem demanar que col·laborin amb un euro per cada dia d'estada? És que som nats d'avui i batiats d'ahir? Qui esperi que la Targeta Verda sigui la solució va ben arreglat, amb la doblerada que ha costat i el fracàs que ha suposat. No hi ha altre camí per reinstaurar l'ecotaxa, amb el nom que es vulgui i pagant tothom. Pel bé del país i dels seus habitants. Tots els partits ho haurien de posar en el seu programa electoral. Amèn.

Joan Moll Marquès. Palma.