Els atacs mancomunats o les actituds hostils del Partit Popular, la Conferència espiscopal espanyola, algunes associacions de víctimes del terrorisme, federacions d'agricultors com Asaja, alguns poders mediàtics o, de manera intermitent però virulenta, la CEOE, tots plegats contra faci el que faci el govern de José Luis Rodríguez Zapatero, recorden les campanyes de la dreta xilena contra el president Salvador Allende. Aquella història ja sabem com va acabar. No sabem com acabarem aquí, però, llevat del cop d'estat, la doctrina és la mateixa. Per si un cas, Fraga Iribarne ja ha dit que els colpistes del 23 F eren homes de bona voluntat. Encara queden més coses a fer, més maniobres de desprestigi, més campanyes calumnioses, grans reserves d'iniquitat, i tot es farà o es posarà en joc en el seu moment, ara ja no ho dubta ningú. La dreta espanyola es vol civilitzada com l'europea, però acaba de posar el cop d'estat a peu de pàgina. El problema que tenim tots amb aquesta dreta -i els de dretes per començar- és que la història d'aquest país no ha acabat de posar-la mai al seu lloc, i ha saltat de segle en segle amb una impunitat a prova de bomba. Ha bastat que un partit i un cabdill revifassin la retòrica de l'Espanya imperial perquè sortissin de davall les pedres fins el darrer ultramuntanyenc disposat a participar en la preparació d'emboscades contra la democràcia, si la democràcia explicita voluntats populars que els són adverses. José María Cuevas, que representa l'empresariat espanyol, no és la primera vegada que es mostra, profundament reaccionari i poc elegant com ha estat sempre, al servei incondicional de les forces més obscures de la geografia espanyola. Ara s'afegeix a la vergonyosa campanya del PP contra la recerca de la pau al País Basc, i qualifica de desbarat la voluntat de construir aquesta pau. És que la pau perjudicaria els interessos dels empresaris? La hipòtesi no sembla raonable, ans al contrari. Els perjudicaria el fet que fos el govern de Zapatero el que obtengués un èxit on va fracassar José María Aznar?
En qualsevol cas, que el cap dels empresaris clami contra la recerca de la pau al País Basc no s'entén si no és en clau política: per afavorir les polítiques més tenebrosos que s'impulsen des de la dreta. Però, en fi, a Cuevas ja el coneixien bé, els empresaris, abans de renovar-lo en el càrrec. No se'n poden sentir enganyats. Ni crec que, en la seva majoria, se'n sentin decebuts. Del que es tracta, a fi de comptes, és de fer aquí -com a Xile- tot el possible per acabar amb l'esquerra, encara que accedís al poder amb les banyes massa afaitades i després de perdre molta de sang a mans dels picadors. Tot plegat, no es pot estar, en democràcia, més a prop del feixisme.
