La ponència va ser desbloquejada. En aquest joc en el qual ningú no vol quedar com el dolent de la pel·lícula, el PP, com sempre, ha cedit i ha fet desaparèixer el problema que li havia plantejat l'oposició, especialment la socialista. Serà la darrera aturada? És difícil de preveure, ja que, segons sembla, es negocien els detalls sense abans haver pactat els principis. Des de la seva entrada en vigor, aquesta podria ser la reforma més important del nostre Estatut. El context en què s'està covant és, no obstant això, decebedor. La desconfiança és molt gran perquè, després, els grans projectes no es posen mai en marxa amb un consens parlamentari acceptable. La ciutadania, fins i tot la minoria més sensibilitzada amb aquestes qüestions, s'ha tornat molt escèptica. D'altra banda, en més d'una ocasió, la reforma es ven com un ajustament quasi tècnic. En fi, per ventura aquest procés donarà lloc al millor estatut que s'ha vist mai. Per ventura, abans, el que hi sobrava eren la il·lusió i les grans expectatives.