El títol, Estudi de riscs d'exclusió socia, ja fa feredat. Com pot ser que en la rica i orgullosa comunitat balear unes rates de laboratori s'atreveixin a investigar si hi pot haver exclusió social? En conec més d'un que assegura estar impecable però tem les anàlisis clíniques talment un moix escaldat l'aigua. Quan els dius que t'han trobat el colesterol alt i que t'hauràs de llevar alguns petits plaers gastronòmics, et contesten que això et passa per acceptar fer-te la revisió mèdica que l'empresa et proposa. Des d'aquesta perspectiva i amb l'antecedent d'altres debats polítics -el darrer, el de l'autotaxa-, no ens ha d'estranyar veure el portaveu del Govern, senyor Flaquer, manifestant-se a favor de fer bugada en privat, menysprear l'estudi perquè s'ha fet a distància i sense coneixement real de la nostra comunitat i atorgar una quantitat considerable dels nostres doblers a una organització privada, propera aPP i sense garanties científiques perquè realitzin un estudi de resultats més convenients. Si pensau que exager, que som parcial i injust, demanau-vos per quins motius no s'accepta participar en l'Informe Pisa, patrocinat per l'OCDE, sobre la qualitat de l'educació i s'encolomen anàlisis diverses a les mateixes associacions que convoquen les manifestacions contra el govern socialista on apareixen els líders del PP. Recordar que, per aquestes tasques, tenim una universitat amb un Departament de Ciències de l'Educació al qual ni es té en compte és propi de ressentits antipatriotes com jo. En el cas de l'estudi que omple aquestes planes sempre podran dir que el patrocina un banc basc i la Generalitat de Catalunya i, «alomejó» (expressió que el guinyol ha identificat com a bàsica del discurs zaplanista), les conclusions fan part de l'estratègia de desmuntar l'Espanya ordida des deTripartit amb l'ajut etarra escenificat a Perpinyà. De més grosses en veim.
l l l
Però jo em crec les dades de l'estudi. Les que ens situen capdavanters de llars sense mínims, perquè la urbanització il·legagenera dèficits importants de tota casta de serveis menys de sopars electorals amb presència del candidat popular a batle. Les que situen els joves i els vells entre els perfils d'exclusió social; uns, perquè la manca de formació (denunciada pel propi Consell Econòmic i Sociaautòcton) els impedeix assolir llocs ben remunerats amb els quals envestir els impossibles preus immobiliaris, i altres, perquè viuen malalts i sols i ho han de justificar en la dedicació al treball dels hipotecats fills. Les que reflecteixen que la percepció subjectiva de pobresa duplica les xifres objectives, perquè semblar pobre aquí, on les diferències socials són grans i creixen, el preu de l'habitatge frega la inaccessibilitat i els serveis públics són deficitaris, és més fàcil. Les crec i, a més, em preocupen perquè s'afegeixen a l'enfilall de dades negatives que darrerament ens adverteixen que anam malament com a societat, que la riquesa es reparteix poc i que fallen els mecanismes institucionals compensatoris, començant per l'ensenyament i acabant pel transport públic. Posats a no entendre qualque apartat d'aquest estudi, no entenc les causes de tant trastorn mental infantii em deman si no serà que aquí en detecten més com a part d'un sistema de salut bàsicament privat on el malalt sempre és un client més...