Ahir aquest diari ens assabentava que l'Ajuntament de Palma havia obert expedient a una perruqueria xinesa del barri de Pere Garau. Ja va bé: que tothom passi per l'adreçador de la llei i la competència es faci des de la igualtat d'obligacions. No només la Llicència d'Activitat, també la Seguretat Sociadels treballadors, els imposts dels empresaris, la higiene en el local, la seguretat en els materials i tot allò que està legislat per oferir-nos garanties als consumidors i igualtat en la competència als empresaris. No tenc cap motiu per creure que l'acció municipal arrela en el racisme. És més, som en el convenciment que no hi ha cap sentiment de xenofòbia amagat; només l'estricte acompliment de la llei que ens iguala. Ara bé, aquesta acció en necessita d'altres per a no fer un desagradable tuf classista. Pens que no criden l'atenció de les administracions perquè siguin xinesos, sinó perquè són barats; ells i la seva potencial clientela. M'agradaria saber quantes accions han emprès les administracions perquè la llei arribi a l'anomenat servei domèstic de procedència estrangera. Potser entre els asseguts en els plens dels ajuntaments i dels parlaments n'hi ha que gaudeixen de serveix per davall de la legalitzada competència. M'estranyaria moltíssim trobar un santpare o una santamare de la pàtria fent-se els bigudís en una perruqueria de 6 euros el tall. Però sé del cert que ells, o el cercle més proper a ells, gaudeixen de la mà d'obra a preu de patató que s'ofereix en el mercat dels sense papers. De fet, evessador de veritats, que és Jaume Santandreu, ja fa uns anys que parlà de la hipocresia d'aquells que diuen esverar-se per l'entrada massiva d'immigrants però, gràcies a aquesta, gaudeixen de «criades» quan en el mercat de la dignitat nacional no s'ho podien permetre. Poden dedicar el seu temps a parlar de «que està de malament el servei», que és una frase que imprimeix categoria, sobretot dita en una perruqueria distingida i cara (amb Llicència d'Activitat o no).

l l l
Ja fa quasi un any que el govern socialista del senyor Zapatero legislà sobre la normalitat dels governants i els retirà títols caducs i impropis de càrrecs elegits pel poble. Estranyament, l'exemple no s'ha imitat i, sense anar gaire lluny, aquí encara són honorables els senyors consellers i excel·lentíssims els batles que, per no sé quins atorgaments naftalinosos, són més que els seus col·legues il·lustríssims... Sembla com si la por de la normalitat que demostren en els seus cotxes oficials amb vidres tintats (en això comparteixen el gust amb els macarres i «tunejadors» horteres) fos qualque cosa més: una evidència d'un complex malaltís que es projecta en presències innecessàries i figureres compulsives. Seria massa esperar que renunciassin voluntàriament a parafernàlies de quan es deien elegits pels déus i no pels homes. Sobretot si se sap que el president del nostre petit país necessita asseure's a una butaca molt més alta que els seus interlocutors en eConsolat de Mar. Simptomàtic.