algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 19°
23°

Ignorància entre les Illes

Dia 1 de juliol passat, la societat civil eivissenca/pitiüsa sortí al carrer per reclamar seny i que no es perpetrin les dues autopistes (vila-Sant Antoni i vila-aeroport) per ara projectades que han de canviar qualitativament per a mal (més de com està) la faç de l'illa; fins a devers 15.000 persones hi sortiren, que, en una població censada d'uns 105.000 habitants, surt a raó d'una de cada set persones censades presents. Si s'hagués format una cadena s'hauria cobert gairebé la distància entre vila i Sant Antoni; qui diu que la població eivissenca és apàtica? Cal assenyalar que aquesta vegada no s'ha actuat a la roda de Mallorca com així fou en les manifestacions del 22-1-1999, precedida per una a Palma el 12-11-1998, o del 18-6-2004, precedida per una altra també a Palma el 14-2-2004, sinó que hi ha hagut iniciativa pròpia, que és així com ha de ser. Cal recordar, però, que ja n'hi hagué en una altra manifestaicó contra l'encariment dels desplaçaments aeris, ara no en record la data.

Per altra banda, a Mallorca s'ha constituïda la plataforma cívica Salvem Mallorca per ajuntar esforços en la lluita per defensar la terra de les agressions de mort que li infligeixen pertot arreu (autopistes de Llucmajor-Manacor, de sa Pobla-Alcúdia, nou hospital innecessari a Son Espases, segon cinturó, via ràpida a Jacint Verdaguer...) i aquesta passa d'ajuntar esforços és lògica i desitjable. Cal demanar-se també si no seria escaient que, en vista que l'illa d'Eivissa (i de rebot Formentera) està rebent unes agressions proporcionalment fins i tot més contundents que l'illa gran (major proporció de cotxes respecte a la població, incidència el doble de gran de la immigració, sent com són les Pitiüses les illes amb menors recursos hídrics, i consegüent desarrelament; una encara més dèbil industrialització, amb major dependència d'un sector improductiu com el turisme i un altre de destructiu com la construcció; uns preus especialment cars i uns salaris baixos; un gran tràfic de droga que ha donat lloc al narcoturisme...) i que fan de les Pitiüses un cas especial dins el cas especial que ja són les Balears, les societats civils de totes dues illes col·laborassin d'una manera molt més estreta, fins i tot que la plataforma pogués arribar a ser interinsular i es digués «Salvem les Balears» o «Salvem les Illes»; i les causes que mobilitzen actualment la gent d'una illa motivassin igualment la de l'altra. En aquest sentit, de Mallorca estant, hi ha hagut ben poca constància de la manifestació de l'1 de juliol a Eivissa, tant abans com després de produïda, quan fins i tot s'hauria pogut promoure, noliejant un vaixell si fos necessari, que gent mallorquina i també menorquina hagués donat suport in situ a la gent de les Pitiüses, que quan hi ha hagut una manifestació a Palma, gent de les altres illes s'hi és desplaçada expressament. Perquè si s'anà a Galícia a retirar vernis o si gent de la zona de l'Ebre vengué a Mallorca a manifestar-se en contra del Pla Hidrològic Nacional o si gent del continent ve pel 31 de desembre o si s'ha acudit qualque pic a manifestacions a València per donar suport a la gent d'allà en contra dels blavers, no és de més desplaçar-se unes desenes de km a una altra illa -en aquest cas a Eivissa- per intentar evitar que hi posin més asfalt i ciment. Tot això sense perjudici que la societat civil de Menorca, que ho viu un poc més amb distància però que a la llarga ho pot acabar patint (de fet, el projecte de nou port de Ciutadella es troba dins la mateixa línia de destrucció de la terra), no s'hi sentís igualment implicada i pogués ajudar i aportar un seny que falta a les illes gemanes (i no només veïnades).

I és que les nostres illes continuen anant cadascuna massa pel seu vent, s'ignoren mútuament (sobretot Mallorca ignorant les altres, que la ignorància entre Pitiüses i Menorca és més comprensible) com si a la ment de cada (resident) balear només existís la pròpia illa i les terres continentals, sense comprendre que aquestes illes, aparentment una flota de vaixells independents, formen un tot, un mateix tren que va camí de la destrucció total i en què cada una n'és una unitat i Eivissa la que va davant. Cal pensar que actualment Menorca, el furgó de coa que ho hauria de ser de cap en un tren que anàs cap a la rehabilitació, es troba en un estadi de degradació en què era Eivissa potser fa vint anys. I cal tenir en compte que les nostres enemics actuen d'una manera molt unida, molt corporativa, ja que IB3, per exemple, i d'una manera més subtil o més clara, farà que a les quatre illes ens enfonsem més dins el provincianisme i l'autoodi. I les Balears, com a unitat, extisteixen.

Joan Miró Font. Palma.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.