cielo claro
  • Màx: 35°
  • Mín: 26°
35°

Ciències i lletres

Cada vegada que s'han de modificar els plans d'estudis es torna obrir el debat sobre la preeminència d'unes àrees de coneixement sobre unes altres. I això sovint arriba fins a tal punt que eclipsa el debat estrictament pedagògic. A vegades em fa la sensació que hi ha alguns professors més preocupats per la difusió de la seva matèria que per la formació integral de l'alumnat.

Cal adonar-nos que la nostra tasca docent va més enllà que la simple transmissió d'uns coneixements. Som co-responsables, juntament amb les famílies i el conjunt de la societat, de la capacitació dels nostres alumnes per ser uns bons ciutadans, solidaris, amb uns ferms principis democràtics i amb suficient esperit crític com per poder analitzar i filtrar adequadament l'allau d'informació que es genera en aquesta societat del coneixement. Però, també, d'oferir-los eines perquè es puguin guanyar la vida dins el món laboral. I és evident que per assolir uns objectius tan ambiciosos ens hi hem d'afanyar tots, des qui planifiquen els currículums, fins qui els executam dia a dia.

Si optam per aquesta línia de treball hem d'abandonar qualsevol corporativisme. El primer que cal fer és definir el model de persona que volem formar i, a partir d'aquí, veure quin ha de ser el règim de coneixements i mètodes de feina que li hem d'oferir.

A mi no em serveixen les defenses a ultrança de la pròpia assignatura i el menyspreu de les dels companys. No em val que em diguin que es marginen les lletres davant les ciències. I tampoc no accept el contrari. Per mi l'ensenyament, més que l'acumulació enciclopèdica de coneixements, ha de ser una preparació per la vida. I per això cal dotar l'alumnat de capacitats bàsiques: de raonament, de compresió, d'expressió, d'anàlisi, de creativitat, de solidaritat, de treball en equip, ...

Una vegada hàgim definit exactament quines han de ser aquestes capacitats dins el nostre context actual, llavors, i només llavors, ens haurem de plantejar a través de quins coneixements i de quines matèries es poden assolir. I com que la resposta no té perquè ser única, aleshores, haurem de debatre quins valors afegits comporten cadascun d'aquests coneixements i d'aquestes matèries als educands.

Cal adonar-nos que la divisió del coneixement en distintes àrees o assignatures no és més que una convenció humana i com a tal ha d'estar al servei dels interessos humans i no mai a l'inrevés. El professorat ha de defugir de la dicotomia de lletres i ciències i ha de centrar la discusió en un nivell superior: on volem que arribin els nostres alumnes? I, tan sols després vendrà la segona pregunta: quin és el millor camí per arribar-hi? A través de quins coneixements? Quins d'aquests coneixements es poden impartir a través de cadascuna de les matèries? Només amb la resposta correcta a cadascuna d'aquestes preguntes podrem elaborar uns plans d'estudis i una distribució horària adequats a les necessitats dels infants i adolescents actuals que els permetin assolir les capacitats que hauran de menester per viure dins la societat del futur.

Jaume Lladó, professor

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.