M'agradaria saber si el senyor Flaquer pensava en qualque cosa més que en les obres dePacte quan ahir afirmà, des de la tribuna del Parlament, que «quan una cosa no funciona no se substitueix, s'elimina». Així, amb aquesta contundència, e«terminator de Capdepera» s'expressà, convençut que ni les seves paraules tendrien gaire transcendència ni canviarien un mil·límetre les posicions dels diputats sobre el model turístic. Cadascú mira les xifres que vol i les entaferra a la cara de l'adversari talment la ciutadania observàs els plens parlamentaris amb la fruïció que hi posen en un mal programa de televisió. Possiblement el debat és o hauria de ser un altre, però qui dies passa, anys empeny i les xifres tranquil·litzen als que s'angoixen per l'avui i només això volen resoldre o creure resolt. Vénen més turistes, idò ja va bé, sense voler discutir si són les quantitats adequades a les illes, les intensitats, amb les ocupacions, els consums... tira i ja ho veurem. De fet, mentre el sector turístic coincideix amb l'esquerra en què eturisme residenciano crea ocupació i destrueix el territori, els parlamentaris que escoltaven pogueren sentir a l'uemita senyor Nadaafirmar que el negoci hoteler no reparteix tant els beneficis com els habitatges turístics que, a més, creen feina i redueixen (literalment) «la indesitjable venda de propietats a estrangers». Vols brou? Tassa i mitja. Perquè totes aquestes «perles», i més, les amollà en la defensa d'una proposta de llei conjunta de la UTE PP-UM per gratificar als que s'han botat totes les normes i han fet cases fora d'ordenació que lloguen com habitatges turístics sense permisos, altes d'hisenda ni un cap de llamp. Però els clients són els clients. I, en aquest cas, res és el que sembla, ni els clients són els turistes sinó els votants captius als quals se'ls fan lleis a mida, talment truites sense rompre ous.
Estèticament, les postures prepotents i bravetjadores queden fatal per escrit. Mirau: el diputat Diéguez fa dues preguntes; en una demana la relació dels viatges fets a càrrec del pressupost oficial pel senyor Matas a Madrid i, en l'altra, a la resta de destins. Li respon per escrit la vicepresidenta Estaràs en una sola i única resposta de dues línies i mitja: «El president del Govern ha fet els viatges a Madrid i amb destí diferent a Madrid que han estat necessaris per atendre les obligacions pròpies del seu càrrec, i ha estat acompanyat per personal de seguretat i gabinet.» Almanco, el comte Rossi tenia un posat adequat quan des del cavall deia que feia el que li passava pel collons. Donya Rossi diu el mateix amagant-se al darrera de registres d'entrada, signatures oficials i parafernàlia burocràtica i no queda fotogènic, la veritat. Tanmateix, ens quedarem sense saber quants viatges hem pagat de «reunificació familiar presidencial», quants de «qué hay de lo mio, Mariano» i, després, quants de «yo os explicaré cómo lo hicimos para expulsar a la izquierda». I tantes coses que, des de davall d'un cavall, se callen millor.
