Aznar, tremendista

Aznar s'acomiada de la Presidència amb arguments cada cop més tremendistes que poden convertir la campanya electoral en un camp abonat per la demagògia. Considera que les propostes de caire federalista propugnades pel PSOE de Zapatero trenquen «l'esquelet» de l'Estat. L'encara president fila prim i diu que després de la petició socialista perquè els tribunals superiors de justícia de les autonomies siguin la darrera instància, «vindrà la demanda de fer desset exèrcits». Cegat, i desbordat, per les propostes progressistes, Aznar surt de botador, perquè dins el marc de l'Europa unida el que interessa és el contrari: treballar amb vista a les pròximes dècades perquè el continent tengui a la pràctica un sol exèrcit. Aznar no ha entès que el futur és acostar al màxim l'administració als ciutadans a través de les autonomies i evitar despeses supèrflues com pugui ser mantenir una vintena d'exèrcits. Davant aquesta proposta, el llogater de la Moncloa desenterra les teories de Calvo Sotelo i l'avui en dia patètic fantasma de l'España rota. És possible que aquest discurs doni vots al PP a les pròximes eleccions, però a la llarga fracassarà. El futur passa per la descentralització, pel manteniment del respecte i la personalitat de cada poble, i per foragitar tot fantasma de demagògia.