Imbuïts com estam en la dinàmica nadalenca se'm fa difícil parlar de qualque cosa més que no sigui de conflictes personals o col·lectius. Una dinàmica que comença a engegar-se ja a la tardor amb la fatídica frase de: hem d'organitzar les festes de Nadal. Tal afirmació suposarà l'inici, en molts casos, d'un mal somni. Des d'inventar regals absurds i, sobretot, aparents a seure a taula amb qui toca i mai amb qui voldries seure. Hi ha qui pensam que un pic l'any es pot aguantar la pressió i, a partir d'aquí, relativitzam qualsevol problema que no sigui un de pes. Encara així no puc deixar de sentir nostàlgia quan record la il·lusió amb què esperava les festes perquè aquestes significaven no anar a escola, jugar amb els cosins i rebre els desitjats regals. Però les coses ara són diferents i, a excepció de l'al·lot del torró que torna a casa cada Nadal, la societat de consum ens ha canviat i, el que és pitjor, ha acabat amb la il·lusió. Però si hem de ser sincers hem de reconèixer que la culpa de la nostra desil·lusió no la té el Nadal, més aviat les festes són l'excusa per descarregar les nostres frustracions. Els familiars que no toleram, el consumisme i la hipocresia estan presents a les nostres vides els dotze mesos de l'any i acostumam a no queixar-nos fins que arriba desembre. Per això propòs viure amb relativa alegria i optimisme aquestes festes, així com amb entusiasme les expectatives econòmiques que ens auguren els nostres polítics quan interpreten les conclusions dels tècnics. En el llenguatge tècnic està, sens dubte, el futur. Políticament correcte, distant, fred i asèptic, ho té tot. Tranquil·litza saber que quan pagues vint-i-dos milions de les antigues pessetes per un pis de seixanta metres quadrats és perquè hi ha un desajust de l'oferta i la demanda que el mercat ha resolt per la via del preu. La veritat és que conhorta perquè no és el mateix pensar que t'has comprat aquell pis petit on no t'hi cap res perquè no et podies permetre un més gros que saber que els i les fadrines demandau habitatges de menor qualificació i això fa que hi hagi més demanda que oferta. Qui no es consola és perquè no vol.