Amb cada setmana que passa, el futur de la Constitució europea sembla més complicat. Ahir Valery Giscard d'Estaing, l'expresident de França que va dirigir la Convenció europea que redactà la proposta de constitució, es va reunir amb els membres de la convenció per debatre els canvis que tothom proposa fer al seu text. En lloc de trobar-se amb l'aprovació general de la feina que feren els 105 membres de l'organisme, s'han trobat que tothom vol canviar-lo. Si s'acceptassin tots els canvis que hi ha sobre la taula, quedaria poca cosa del text original. Giscard d'Estaing va fer una crida als caps d'Estat de la UE, demanant-los que siguin sensibles a l'equilibri delicat del text original, que intenta donar a tots els membres de la UE una veu i poders de decisió equilibrat amb les exigències dels altres. I per conclusió va afegir que més valdria no tenir una constitució que tenir-ne una de dolenta. Amb això posà el dit a la nafra. Molts dels caps d'Estat, pel que han demostrat durant les negociacions sobre la Constitució, s'estimen més tenir una constitució que respecti els interessos de l'Estat que representen per sobre de qualsevol altra consideració, fins i tot si implica que el document final ha de ser pitjor pel al conjunt de la UE. Les paraules de Giscard d'Estaing indiquen per on van les coses: molts no es plantegen de moment que podríem expandir la UE sense tenir una constitució nova que en defineixi el funcionament, que doni agilitat a les institucions europees. Però aquest serà el resultat, atribuïble únicament a la inhabilitat dels caps d'Estat de representar els interessos comuns dels europeus, si no canvien molt les coses d'aquí a l'estiu que ve. El president de la convenció ha dit que és preferible no tenir-ne, de constitució, segons els canvis que hi vulguin fer, i dedicar més temps a cercar un consens entre els polítics nacionals sobre quina forma ha de tenir la UE. Malauradament, aquesta proposta probablement serà de les més populars que hagi pogut fer Giscard d'Estaing.