Si un va a comprar-se una camiseta de tres euros d'aquestes que venen per tot, amb qualsevol disseny pintat, és probable que sigui feta a la Xina. Dels tres euros, més de la meitat és un impost sobre les importacions de roba xinesa que fins ara protegeix els fabricants europeus i magribins d'una competència que no resistirien. La indústria de la roba a Europa prospera gràcies a una barrera duanera que posa traves a tot el que sigui fet als països on la mà d'obra és més barata. Però tot això està a punt de canviar: a partir de gener del 2005, les taxes d'importació sobre la tela i la roba feta a la Xina desapareixeran. És part de la globalització; part d'un acord firmat amb l'Organització Mundial de Comerç. Molta de la feina que fan els 2,5 milions d'europeus del sector, si hem d'incloure els països de l'est que entren a la UE l'any que ve, desapareixerà també. L'avantatge serà roba una mica més barata que ara. Els botiguers tendran una mica més de marge, i les grans superfícies regalaran camisetes. Però el més greu serà la pèrdua d'un sector europeu que fins ara havia sobreviscut i fins i tot prosperat, sobretot allà on es combinaven els teixits europeus amb disseny de moda europea, és a dir, amb les marques. Europa ha estat la segona exportadora de teixits i roba acabada, després de la Xina, des de fa anys. Però potser és a punt de perdre aquest pes relatiu en el sector. La Xina ha comprat vuit de cada deu màquines teixidores que s'han fabricat en el món i es prepara per reconvertir les fàbriques per poder garantir la qualitat de producte que els països més rics exigeixen. Si aconsegueixen que les marques europees traslladin la fabricació a la Xina, el món, pel que fa a la roba, és seu. Els efectes es veuran a Marroc i a Tunísia: aquests compren teixits europeus per bilions d'euros cada any per fer roba que nosaltres llavors compram. Si el Magrib compra més teixits a la Xina un dels fonaments del nostre comerç amb el Nord d'Àfrica es dissol.