No en teniu la culpa que el tema em revengui com la xulla del verro, però és superior a les meves forces i no puc evitar tornar al mateix d'ahir, el de les vacunes del grip. Sort que la malaltia és compartida i m'informen, des dels centres de salut, que la Gerència d'Atenció Primària de Mallorca s'ha vist en la necessitat (i la vergonya aliena, supòs) d'haver de prohibir la vacunació de menors de 65 anys, llevat dels que pertanyen a grups de risc. Això sí, segons les seves recomanacions, si qualcú hi insistia i no era la consellera Castillo (no Cabrer, com vaig errar ahir), el president Matas o el batle Pastor, se li oferia la possibilitat de posar-li la injecció si comprava la dosi, amb recepta o sense, a l'apotecaria. Perquè després diguin que són rancuniosos aquests nacionals: segur que una part del negoci que promouen va a l'apotecaria de l'exconsellera Salom. Per cert, vos imaginau quina cridòria s'hagués muntat si ella o el senyor Antich s'haguessin pegat un innecessari «xute» gratis total.
Però els déus tenen més memòria que els humans (per a qualque cosa són déus) i fan caure el càstig bíblic del permanent conflicte a l'Hospital de Manacor sobre les caritatives ànimes que en el passat l'atiaren. Ara mateix signaria no tornar a veure l'esquerra en el govern (en el poder som verjo de veure-la) si per arribar-hi hagués de suportar que fessen el que feren la senyora Castillo, el senyor Pastor i cia amb la problemàtica d'aquell hospital. Mogueren fils, excitaren greuges i amplificaren fregues que ara no poden apagar. El pànic els paralitza, perquè saben bé el corc que alimentaren i temen que s'utilitzi partidàriament tal com ells, sense complexos, feren. D'aquí la genial idea de proposar un Pacte de la Sanitat, perquè no hi hagi ningú, sense manies, que els pagui amb la seva moneda. Tenen raó, la sospirada qualitat dels sistema públic de salut necessita pau i bona fe; però, abans també i mobilitzaren a tot quant tenien: des deCol·legi de Metges (ja han pagat a l'expresident Triola el favor fent-lo cosa en el Consell Social de la Universitat) a certs palafreners, dels quals em sembla de mal gust parlar-ne, passant per envejosos professionals o simples agreujats que, en política i voluntàriament o no, sempre se'n generen. Ara tenen la bomba a les mans, coneixen perfectament totes les espoletes actives i cerquen fer un téntol en la batalla, a veure si les poden desactivar. Però no ofereixen res, com ja feren els seus majors amb l'estatal Pacte de la Justícia, només l'exigència de submissió en nom de no sé quina estranya manera d'entendre el sentit d'Estat. Si hi ha un pacte, ha d'existir una corresponsabilitat i, per tant, una participació en els òrgans de decisió, una informació fluïda i la renúncia a treure'n profit partidari. I ja ho veis, si abans apareixia pels mitjans el responsable tècnic de la campanya contra el grip, ara surten president, consellers, batles... i vàries vegades.
