L'hivern passat, el doctor Ricardo Tejeiro Salguero pronuncià a Palma la conferència Immigració, opinió pública i mitjans de comunicació. Una exhaustiva anàlisi de la premsa espanyola que conduïa a la conclusió següent.
Les Balears són un dels territoris de l'Estat on la immigració genera menys notícies -desembarcs, pasteres, morts, conflictes, etc. No obstant això, les Balears són una de les comunitats autònomes on la premsa recull més notícies sobre la immigració. Òbviament, el professor andalús -amb, dit sia de passada, un notable domini del català- coneixia el fenomen Munar. Si us hi fixau, servidor ha caigut en el parany d'utilitzar «immigrant» com a sinònim estricte d'estranger», exactament el mateix que fan els del PP -i els d'un PSOE seguidista- quan s'escandalitzen per la circular de la Conselleria d'Educació d'Euskadi, una perversió intel·ligentment comentada per Jordi Bibiloni en una carta a aquest diari. José María Rodríguez, per exemple, que disserta amb una certa freqüència sobre les repercussions electorals de la immigració, no mescla les figues. De fet, ell i la seva aliada no es refereixen als mateixos col·lectius quan parlen d'immigració.
He pensat també en Joan Rado, director del col·legi públic Joan Miró, de la barriada del Polígon de Llevant. Amb un coneixement empíric que no té la presidenta del CIM pot afirmar que l'arribada d'immigrants -en l'acepció munarista de la paraula- ha millorat la taxa de rendiment escolar del seu centre. I ja és curiós com la senyora que «diu les coses pel seu nom» hagi expressat al Parlament les seves reticències a la creació de Zones Educatives d'Atenció Preferent, pel fet que reconèixer que hi ha àrees amb aquestes característiques les marcaria negativament. Tot sigui perquè tot continuï igual. Tanmateix, el president del GOB-Mallorca, Macià Blàzquez, s'aplica a divulgar les raons de la renúncia al dret de tempteig i retracte sobre les finques incloses a Parcs Naturals amb una vocació pedagògica que no demostrà quan Margalida Rosselló inclogué una mesura idèntica en la non-nata llei de Biodiversitat. Però, està bé. Parlem de doblers negres (Per ventura n'hauríem de parlar molt més. A tall d'exemple us contaré com una ciutadana ha estat condemnada a l'ostracisme per la presidenta de la comunitat de propietaris de la finca on viu pel greu delicte de no fer com tothom. Té contractada i assegurada la persona immigrant que li neteja la casa i podria encendre l'afany reivindicatiu de la resta de treballadors de la llar). Els doblers negres representen devers un 20% del Producte Interior Brut de les Illes Balears. Els economistes haurien d'investigar quina part de les rendes del treball es perceben en aquesta modalitat. Qui sap si així resoldríem la «paradoxa» que la comunitat autònoma més rica de l'Estat en té les pensions més baixes. Servidor vol pensar que la compensació de l'«espoli fiscal» no tendria res a veure amb donar serveis als que no han contribuït per obtenir-los. Ara que, com que les pensions més aviat són un problema dels pobres, continuarem parlant de la compensació dels costs de la insularitat. A nosaltres, ens agraden les almoines. No he escoltat la queixa dels obsessionats per la nostra imatge exterior quan un govern estranger s'ofereix per recaptar una ecoalmoina entre els seus ciutadans. Molt malament han d'anar les coses a Espanya i a les Balears si han de recórrer a la caritat. Les inèdites protestes em demostren que, per no tenir complexos, la nostra dreta té mala consciència per la supressió de l'ecoimpost.
L'esquerra sembla no haver-se'n temut. Ara està molt ocupada treballant amb l'estimulant eslògan de les generals: Aquestes eleccions, les hem de tornar a perdre. Mentre que la doctrina oficial afirma que les autonòmiques es perderen per la mínima, la mateixa doctrina oficial proclama que el millor que pot succeir el mes de març és tornar a perdre per la mínima: 4-3 en lloc de 5-2. En fi.
