Fonts de la Conselleria de Medi Ambient han anunciat l'imminent retall dels parcs naturals de Llevant i Cala d'Hort, que mitjançant una disposició de la propera Llei de mesures tributàries i administratives (llei d'acompanyament als pressuposts) passaran a quedar integrats únicament per les finques públiques.

Aquesta decisió del Govern és conseqüència de la pressió exercida per diferents col·lectius i individus (fonamentalment importants propietaris) contraris a la declaració d'espais naturals protegits. L'argument fonamental contra la declaració (i ara a favor de la desprotecció) és l'anomenat «tempteig i retracte».

Els drets de tempteig i retracte són aplicables a les finques integrades dins espais naturals protegits, i en altres casos diferents. En resum, aquests drets suposen que l'administració té preferència de compra quan es produeix la venda d'una finca, pel mateix preu que estigui disposat a pagar l'altre comprador.

Així, si l'administració està interessada en la finca que es ven, per fer-se seva la propietat haurà de pagar el mateix que l'altre comprador, import que ha estat establert pel propietari. On hi ha el problema per al propietari, si en un i altre cas, en principi, hi guanya el mateix?

Tots sabem, però, que és pràctica habitual en les transaccions immobiliàries no declarar la totalitat de l'import pagat i cobrat, emprant doblers «negres» per cobrir una part de l'operació. Declarant només una part s'aconsegueix una minva en els imposts que graven l'operació, i es fan córrer doblers que si aflorassin fiscalment serien de difícil justificació. Evidentment, el tempteig i retracte suposa un problema per aquesta pràctica.

Si el comprador particular està disposat a pagar 10 (posem que 5 de blancs i 5 de negres), el propietari haurà de demanar a l'administració si vol comprar la finca per 5 (els blancs, l'import que figurarà legalment). Evidentment, al propietari no li fa cap gràcia haver de vendre a l'administració per 5 quan té un particular que n'hi paga 10.

No ens estendrem sobre l'opinió que ens mereix aquesta pràctica d'evasió d'imposts. Com a ciutadans, confiam que l'administració competent vetllarà per garantir que la contribució que els ciutadans feim a la caixa comuna sigui el més justa possible, i sobretot respecti la legalitat.

Però sobre el tema inicial, la derogació de parcs amb la justificació fonamental d'eliminar la possibilitat de tempteig i retracte, sí que volem manifestar la nostra opinió ben clara. Des del GOB consideram que l'exercici dels drets de tempteig i retracte no és el mètode més adequat per aconseguir la titularitat pública de nous terrenys dins espais naturals protegits. Per a la compra de terrenys sense dubte és millor la negociació amb els propietaris, que de fet ha estat sempre el sistema utilitzat fins ara. Creim també que si la possibilitat d'aplicar el tempteig i retracte és un entrebanc, segur que no és insalvable si administració i propietaris s'ho proposen i arriben a acords que garanteixin la no execució d'aquests drets.

Però el que ens semblaria completament indecent és que el Govern pogués estar disposat a recular en les mesures de conservació del patrimoni natural amb el motiu fonamental de facilitar el frau fiscal que hem comentat.

Aquesta pràctica derogació de parcs naturals per raons bastant tèrboles, a més d'altres mesures amb greus repercussions ambientals impulsades pel Govern, ens fan sentir avergonyits davant la resta del món i demostren ben clarament quina és la vertadera consciència ambiental dels nostres governants.

Macià Blázquez Salom. President del GOB-Mallorca.