Recentment ha finalitzat el període d'escolarització i els pares i mares han conegut el centre on les seves filles i fills han obtingut plaça. No tots han aconseguit l'escola triada en primera opció, i alguns s'han sentit comprensiblement contrariats per aquest motiu. Però resulta preocupant l'opinió expressada per un pare en una emissora local. Aquest pare afirmava amb contundència que 30 alumnes de 3 anys poden perfectament esser atesos per una mateixa mestra dins d'una aula, manifestant la seva indignació perquè no es fes així. Em demano com es pot reclamar que la ràtio (nombre d'alumnes per mestre-a) augmenti fins a 30 quan els 25 alumnes actuals són manifestament excessius per a una sola mestra, i la ràtio recomanable se situa en 18 alumnes per mestre-a als 3 anys. ¿Com és possible que un pare reivindiqui per al seu fill de 3 anys, que per primera vegada va a escola, unes condicions en les quals sigui ¿atès? per una única mestra que haurà de compartir amb 29 nins i nines més? L'única resposta a la qual arribo és que hi ha un desconeixement del que és l'Educació Infantil (0-3 i 3-6 anys), de quines són les característiques dels infants en aquesta etapa, perquè em nego a acceptar que pares i mares passin conscientment per damunt de les necessitats psicoafectives dels seus propis infants. Com a mestra d'EI i com a mare voldria dir que el desig d'obtenir plaça en un centre concret no hauria de fer perdre de vista allò que és irrenunciable, l'adequada atenció i educació dels nostres fills i filles en l'etapa més decisiva de la seva escolarització, i aquesta és una tasca complexa que no es pot dur a terme de manera massificada.
El que cal exigir, i amb contundència, són dotacions en infraestructures i en personal (més centres, més mestres) a la xarxa pública que permetin reduir les ràtios actualment vigents, i alhora atendre les necessitats dels pares i les mares. Proposo una reflexió urgent sobre allò que és veritablement important per als nostres infants, perquè, si no es fa així, potser algú arribarà a exigir que, ja posats, es fiquin 40 nins-es per aula; ben pitjadets, segur que hi caben.
Aina Lucia Clar Oromi. Palma.
