Habitatges militars

Era arrendatari de pis i garatge dins un bloc de vivendes militars, durant 25 anys (no es podia tenir garatge sense vivenda, el contracte era a part, i no totes les vivendes tenien garatge). Vaig arribar a un acord amb l'Ajuntament per a l'expropiació del pis, cansat de tantes «galimaties». En l'expropiació del garatge, a l'Ajuntament i a Defensa se'ls encengueren els llumets: «els qui no tenen vivenda no poden tenir garatge». Solució: l'Ajuntament es fa el boig amb l'expropiació començada. Els seus socis de sala surten a la palestra i amenacen que deixi el gararge, perquè no tenc vivenda, i després de remoure cel i terra, el Jutjat núm. 1 d'allò Contensiós em dóna 30 dies per deixar el garatge (Llançament).

Així acaba una historieta entre Ajuntament-Defensa i un pobre desgraciat, que l'han enganyat com a un beneit.

Tot per no haver pagat una miserable expropiació, ja començada, que no donaria ni per comprar una bicicleta. Aixó sí, ells requalifican el que faci falta per al pagament a Defensa, i si és necessari requalificaran allò ja requalificat deu vegades.

No es creguin, «senyors» d'una banda i de l'altra, que em sàpiga greu perdre una bicicleta, el militar està acostumat a anar amb les butxaques buides. Sí, em sap greu: la farsa, les mentides, la hipocresia que s'ha demostrat, i segurament qualque cosa més.

Adéu siau, «senyors».

Jaume Ferrer. Palma